Al carrer Major de Sarrià, a tocar del Parc Joan Raventós, s’alça una casa fantasmagòrica: és Can Grases, una joia arquitectònica d’estil noucentista que fa 17 anys que està en desús. L’Associació de Veïns de Sarrià i el veïnat de l’entorn demanen que es rehabiliti perquè no es deteriori i s’acabi perdent. Tot i ser de propietat privada, es tracta d’un edifici catalogat com a patrimoni arquitectònic per l’Ajuntament de Barcelona. L’Associació de Veïns de Sarrià també ha reivindicat altres patrimonis catalogats del barri, com Can Raventós o les casetes d’Hort de la Vila.
Habitatges amb protecció
La propietat de l’edifici, el Banc Sabadell, expliquen que començarà a rehabilitar-lo a finals de desembre per fer-hi habitatges. Asseguren que la llicència d’obres que els ha atorgat el consistori té en compte la protecció de l’immoble, protegit com a bé amb elements d’interès pel catàleg de patrimoni arquitectònic municipal. Afirmen també que hi ha vigilància presencial de forma permanent.
Joia noucentista
Can Grases es va construir entre 1751 i 1800. Era un palauet residencial luxós d’estil historicista amb molts elements noucentistes. Posteriorment, es va convertir en l’Escola Tàber i llavors es va reformar, tot i mantenir unes preuades pintures atribuïdes a Francesc Pla, “El vigatà”; terres hidràulics, arrambadors de mosaics; una galeria exterior amb arcs i baranes de terracuita i els esgrafiats de la façana.
Malgrat la seva importància, l’edifici es va anar deteriorant. De fet, l’Escola Tàber va haver d’abandonar l’immoble el 2002 pel seu mal estat. Montse Morera, veïna i mare d’uns exalumnes de l’escola recorda que “a una companya dels meus fills se li va enfonsar el terra i va quedar penjada: els peus en un pis i el cos en un altre”.
Anys sense manteniment
Posteriorment, la casa es va ocupar i, segons els veïns, ja no s’ha tornat a fer cap tipus de manteniment. Per això, tenen por que l’edifici s’acabi malmetent. “Hi han d’haver unes feines de manteniment perquè això no es deteriori”, diu Eulàlia Marquès, de l’Associació de Veïns de Sarrià, “l’edifici ha d’estar ben conservat”. Ho corrobora un altre membre de l’associació, Eduardo Saiz: “Ens crida l’atenció que es deixi perdre un edifici d’aquesta categoria, d’aquestes característiques i al qual, clarament, es podria donar alguna utilitat interessant per al barri”.
De moment, la propietat de l’edifici ja ha dit que el convertirà en habitatges. I assegura que el projecte preveu la protecció de l’immoble.
