El 97% dels corals de les illes Sheychelles van quedar arrasats el 1998 amb un episodi d'El Niño. Aquest fenomen climàtic va causar un escalfament de les aigües i, en conseqüència, desastres sobre la vida marina. Un tsunami a l'oceà Índic l'any 2004 va rematar la situació d'emergència. La Sarah, una biòloga barcelonina, ha dirigit el projecte de restauració de la colònia perduda. SARAH FRIAS-TORRES, directora del projecte "Hem implementat tècniques que fins ara eren experimentals, les hem fet a gran escala. I bàsicament fem jardineria de corals." Aquests jardiners submarins han instal·lat vivers de coral a l'oceà. Com si es tractés de roba estesa, fragments de coral de la mida d'un polze es lliguen a una corda de 20 metres de llargada. Se'ls deixa créixer durant un any i mig i, un cop desenvolupats, es trasplanten. Els corals es fixen al fons del mar amb una mena de mànega pastissera que conté ciment marí. Dels 40.000 elements replantats, n'han sobreviscut 25.000. "Això significa que som el projecte de trasplantació de corals més gran del món perquè normalment es trasplanten de 5.000 a 10.000. També hem fet servir 67 espècies diferents i això vol dir que és el projecte amb més biodiversitat." I el resultat és que la zona ha tornat a la vida: peixos, tortugues, taurons... A banda de la restauració a gran escala, la Sarah i el seu equip han demostrat que és econòmicament viable perquè han emprat materials fàcils d'aconseguir i barats. Un repte important ja que la majoria d'esculls coral·lins es troben en països en vies de desenvolupament amb dificultats per assumir aquests projectes ambientals.
El 97% dels corals de les illes Sheychelles van quedar arrasats el 1998 amb un episodi d’El Niño. Aquest fenomen climàtic va causar un escalfament de les aigües i, en conseqüència, desastres sobre la vida marina. Un tsunami a l’oceà Índic l’any 2004 va rematar la situació d’emergència. La Sarah Frias-Torres, una biòloga barcelonina establerta als Estats Units, ha dirigit el projecte de restauració de la colònia perduda. El programa científic ha rebut fons de la USAID, l’agència nord-americana d’ajuda al desenvolupament per la qual treballa la Sarah.
Jardineria de corals
La replantació de corals que ha capitanejat aquesta científica ha consistit a instal·lar vivers a l’oceà. Fins ara, aquesta tècnica era experimental i s’havia fet a petita escala. Com si es tractés de roba estesa, fragments de coral de la mida d’un polze es lliguen a una corda de 20 metres de llargada. “Són fragments recuperats dels desastres naturals que va haver-hi a la zona, els que van sobreviure l’any 1998”, explica Frias-Torres. Se’ls deixa créixer durant un any i mig i, un cop desenvolupats, es trasplanten. Els corals es fixen al fons del mar amb una mena de mànega pastissera que conté ciment marí. Dels 40.000 elements replantats, n’han sobreviscut 25.000. “Vam patir un huracà que va passar pels vivers i després una esponja invasora, és el dia a dia dels oceans,” assumeix la barcelonina.
El projecte més extens i viable del món
Tot i els corals perduts, aquest és el projecte de trasplantació de corals més gran del món perquè normalment es trasplanten de 5.000 a 10.000 elements. “També hem fet servir 67 espècies diferents i això vol dir que és el projecte amb més biodiversitat.” I el resultat és que la zona ha tornat a la vida: peixos, tortugues, taurons i altres espècies de coral. A banda de la restauració a gran escala, la Sarah i el seu equip han demostrat que és econòmicament viable perquè han emprat materials fàcils d’aconseguir i barats. Un repte important ja que la majoria d’esculls coral·lins es troben en països en vies de desenvolupament amb dificultats per assumir aquests projectes ambientals.
