Els primers en arribar han estat l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, que ha entrat amb el seu advocat Jaume Alonso Cuevillas, i l’exdirector del cos Pere Soler. Poc després, ho ha fet el major Josep Lluís Trapero que ha sortit de l ‘Audiència Nacional al cap de cinc munits. L’advocat Cuevillas ha criticat, a través del seu compte oficial de Twitter, que ha estat un tràmit “inútil que demostra l’anacronisme d’un sistema judicial decimonònic”.
Acabades ja les 4 declaracions indagatòries a l’Audiència Nacional (uns cinc minuts en total)
Simple tràmit formulari i inútil que demostra l’anacronisme d’un sistema judicial decimonònic
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 16 de abril de 2018
Pel que fa la intendent Teresa Laplana, processada per un delicte de sedició per les concentracions del 20 de setembre, no ha anat a Madrid per rebre la interlocutòria, sinó que l’ha rebuda per videoconferència. En el tràmit d’aquest dilluns, Lamela els ha comunicat formalment els delictes pels quals els envia a judici. Processa l’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte d’organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l’1-O. També envia a judici l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l’1-O.
Trapero recorre el processament
La defensa del major Trapero ha presentat un recurs contra la interlocutòria que el processa pels delictes d’organització criminal i dos delictes de sedició pel 20-S i l’1-O. En l’escrit, de 34 pàgines i el qual ha tingut accés betevé, s’explica que el 27 d’octubre, després de la declaració d’independència, el major va posar el cos a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia Superior de Catalunya. Concretament els va enviar dos correus electrònics on deia que la policia catalana “es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar” en relació a la DUI. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya.
En el recurs, també nega que la cúpula dels Mossos estigués conxorxada amb el govern de Puigdemont per aconseguir la independència i remarca que el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, és qui era l’encarregat de dirigir l’operació policial contra el referèndum.