Tot i que la investigació inicial s’encaminava a l’actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre, coincidint amb l’operació de la Guàrdia Civil en què es van detenir 14 persones, la magistrada ha decidit ampliar la causa a l’1 d’octubre. Considera que durant la investigació s’han recollit “nous indicis que posen de manifest l’existència d’una complexa i heterogènia organització” que tenia com a objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
Per aquest motiu, la magistrada el cita a declarar de nou el dia 23 de febrer a les 9:00. Inclou ara un altre presumpte delicte de sedició, en aquest cas vinculat a l’actuació dels Mossos d’Esquadra per l’1-O, que se suma al que ja investigava pels fets del 20 i 21 de setembre. Lamela deixa, però, la porta oberta a incloure’n d’altres, i apunta directament a l’organització criminal.
En la interlocutòria, la magistrada repassa la intervenció de la policia catalana en els dies previs a la celebració del referèndum i també el dia la votació. En aquest context, la magistrada afirma que els Mossos d’Esquadra es van mantenir “al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”. Diu, a més, que no van interevenir “en els casos en què membres dels citats cossos eren agredits” i que “en alguns casos van arribar a increpar i fins i tot enfrontar-se a algun d’ells”.
Tancament dels centres de votació
Carmen Lamela afirma en la interlocutòria que, tot i que el TSCJ va ordenar la policia catalana que clausurés els centres de votació, “lluny d’això, l’actuació dels Mossos el dia 1 d’ooctubre va estar dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència“. Per aconseguir-ho, creu que es va dissenyar “un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial dels Mossos d’Esquadra”, amb Trapero al comandament i en connexió directa, diu, amb els suposats membres del comitè estratègic.
La magistrada qualifica de “total inactivitat” l’actuació de la policia catalan entre el dia 20 de setembre i l’1 d’octubre, és a dir, en els dies previs a la votació, una actitud que creu que es va emmascarar “sota els principis d’actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat”. També sosté que els agents “no van fer res per desallotjar els col·legis”.
Dispositiu policial per l’1-O
Pel que fa al dispositiu policial específic per al referèndum, la magistrada diu que tant el fiscal en cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil designat per coordinar l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos, van indicar a Trapero que “no era adequat per al compliment de les ordres que li havien sigut impartides”. Afirma, a més, que l’ex cap de la policia catalana es va comrpometre a modificar-lo però que no ho va fer.
A l’hora de donar indicacions als agents, diu que les pautes d’actuació eren “de caràcter genèric i ambigu”, que no estaven signades, i que es van donar de manera oral “una sèrie d’instruccions o pautes d’actuació diferents i contradictòries a les escrites i contràries a les ordres del TSJC”. Considera, a més, que el sistema de comunicació empleat va alentir l’actuació policial.
En l’operatiu que finalment es va dur a terme, la magistrada creu que les unitats d’ordre públic van ser “deliberadament infrautilitzades”. En aquest sentit, afirma que l’actuació dels Mossos durant les intervencions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “no només va ser passiva”, sinó que creu que buscava “obstaculitzar” la tasca dels cossos estatals i diu que, en alguns casos, s’hi van arribar a enfrontar. Igualment, considera que la policia catalana va ser utilitzada per “controlar” l’actuació de la resta de forces de seguretat.
Per tot plegat, a més de citar a declarar Trapero, Lamela també demana a la Secretaria d’Estat que l’informi sobre el nomenament de Pérez de los Cobos, i sol·licita més informació als Mossos d’Esquadra sobre les ordres que es van donar als agents i l’operatiu de l’1-O, incloent-hi els noms dels agents que van intervenir. Igualment, demana a la Guàrdia Civil que identifiqui els agents de la policia catalana que van fer actuacions de vigilància en casernes i comissaries dels cossos estatals.
