Un any després de la detecció dels primers infectats per covid-19 a Catalunya, betevé ha pogut parlar amb el segon cas confirmat de la malaltia: Nil Monró. “Al principi estava molt espantat, tot era incertesa”, explica un any ara des de Dubai, on gestiona una empresa de màrqueting digital. En aquest sentit constata una sensació global: “Jo tenia moltes preguntes per fer als metges i ells no podien respondre”.
“No vaig assimilar què em passava”
Nil Monró va narrar, des del 25 de febrer, el seu ingrés hospitalari al Clínic -l’hospital de referència de coronavirus a Catalunya- a través de xarxes socials com Instagram. Hi explicava coses relacionades amb el seu estat de salut: “Tinc símptomes lleus i estic en espera de veure com evoluciono els propers dies”, deia ara fa un any. Va arribar a fer més d’un centenar de vídeos i va ser entrevistat per nombrosos mitjans, fins i tot d’Amèrica Llatina.
Una experiència que, segons ha analitzat ara per a betevé, conclou que hauria d’haver estat més íntima. El noi confessa que “amb el temps no ho hauria d’haver fet, això”, tot i que afegeix que explicar la seva experiència a l’hospital va servir per “ajudar altra gent a estar més tranquil·la” en aquell moment en què el virus era molt més desconegut. Tanta exposició pública, però, va fer que “psicològicament no assimilés” el que li estava passant.
Què en recorda el personal sanitari?
Els pacients que, com en Nil, aquells dies de finals de febrer ingressaven al Clínic amb covid-19 se’ls atenia mitjançant un protocol similar al d’altres malalties infeccioses.
Ho recorda Laura Morato, metgessa de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic: “Començàvem amb els nostres protocols sobre l’Ebola“, recorda. I afegeix que “els primers pacients ni tan sols passaven pel circuit d’urgències, tot i que la gravetat dels primers malalts era nul·la”, això feia que la “sensació fos estranya“.
Un any després, Morato compara els protocols entre el 2020 i el 2021. Destaca la diferència principal a l’hora de donar altes com la d’en Nil: “Al principi no podien marxar cap a casa sense un test negatiu, encara que estiguessin sense símptomes”, recorda. En canvi, ara explica que una alta hospitalària es dona “sense necessitat de fer un frotis [PCR] de control”.
