JORDI CORONAS, president de la Taula sobre el "top manta" "No es tracta de legalitzar una cosa que és il·legal. Es tracta d'evitar que hi hagi a la ciutat un fenomen extès com és el tema de la venda ambulant irregular i al mateix temps buscar solucions per persones que les necessiten." VICENÇ GASCA, president de la Fundació Barcelona Comerç "Per nosaltres és reconèixer i donar una cadira a una activitat il·legal que es fa a la ciutat i no ha de ser així." NÚRIA PARICIO, directora de Barcelona Oberta "No paguen impostos, ocupen la via pública i a part fan competència deslleial al comerç." AZIZ FAYE, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. "Ese tipo de mercadillo es algo ideal. No hará daño a nadie, pagaremos impuestos, trabajaremos legalmente y no venderemos falsificaciones."
La proposta del govern municipal preveu un pressupost de 910.980 euros per a mesures socials i plans d’ocupació que s’aplicarien en els pròxims tres anys, fins al 2018. Tot i que inicialment es va plantejar impulsar programes de formació i treball per a 10 manters, aquesta xifra s’ha elevat fins als 45. El consistori també estudia la viabilitat de tirar endavant un projecte cooperatiu per als venedors de “top manta” similar al que es va engegar amb els ferrovellers. Aquesta iniciativa tindria un cost de 836.737 euros.
La taula s’ha reunit passades les 19 h, presidida pel regidor d’ERC Jordi Coronas. Dues hores després, Coronas ha valorat positivament el consens de totes les parts presents a la mesa per “posar fi a la permissivitat” i trobar una sortida social als manters.
Hi han assistit membres de tots els grups municipals, tret del PP, que ja va dir que no hi aniria perquè ho veu com un primer pas per a la regularització del “top manta”. En canvi, sí que hi han participat representants dels venedors irregulars i del col·lectiu Tras la Manta. Tots ells s’han assegut amb amb entitats socials, la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, els comissionats de Seguretat i Immigració, la tintenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i el regidor de Comerç.
La Confederació de Comerç de Calunya, la Fundació Barcelona Comerç i l’associació Barcelona Oberta han refusat assistir-hi perquè consideren que fer reunions institucionals “és reconèixer, donar una cadira a una activitat il·legal que es fa a la ciutat”, assegura el president de Barcelona Comerç, Vicenç Gasca. I si bé Núria Paricio, directora de Barcelona Oberta, recorda que els manters “no paguen impostos, ocupen la via pública i fan competència deslleial al comerç”, Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, opina, per contra, que “pagaran impostos, treballaran legalment i no vendran falsificacions” si els deixen exercir. Els comerciants, en tot cas, sí que creuen que s’ha de parlar de la integració dels manters i estan disposats a col·laborar en projectes per fer-la realitat.
Fa just un mes, quan es va presentar la taula de ciutat, es va dir que s’estudiaria la creació d’un mercat social, proposat per ERC, i es van anunciar 10 plans d’ocupació per a manters. De moment, tot i que la d’aquest dijous és una sessió constitutiva, els convocants confien a aconseguir algun primer compromís.
