El carnet de família monoparental ofereix 10 punts extres a l’hora d’inscriure un infant a l’escola bressol. Es tracta d’un document que les famílies amb un sol progenitor haurien de tenir poc després de sortir de l’hospital, un cop ha nascut el nadó. Però ara mateix hi ha un tap a l’Administració i aquest tràmit pot trigar de sis mesos a un any. Aquest és només un dels molts maldecaps amb els quals es troben ara mateix les famílies monoparentals.
La meitat de baixa maternal
Sara Barrera ha estat mare d’en Martí per elecció pròpia a través d’una inseminació d’un donant anònim. Ja ha estat quatre mesos de baixa, fet que li permet la Seguretat Social, i ara ha hagut de demanar una excedència a la feina per poder tenir cura del fill. Ha de triar, per tant, entre retallar el temps amb l’infant o bé els ingressos econòmics d’una llar que depèn exclusivament d’ella.
La seva principal lluita és la d’equiparar la baixa per tenir cura del seu fill amb la que tindria qualsevol família amb dos progenitors. “Jo vull per al Martí que tingui els mateixos drets que un altre nen amb dos progenitors, que té una persona que en tingui cura durant vuit mesos“, ha explicat Barrera al programa ‘Via 15’. Aconseguir-ho és possible, però ni està assegurat ni és fàcil.
Primer s’ha de reclamar una doble baixa per maternitat a la Seguretat Social i, un cop denegada, cal engegar un procés judicial i denunciar el cas. “Estàs sola, acabada de parir, has de començar a fer aquests tràmits odiosos que semblen de l’edat mitjana quan estàs més vulnerable”, diu la mare del Martí. A més, cal fer una despesa extra per contractar advocats.
Una de les pitjors parts és que el procés als tribunals és llarg i pot trigar mesos o anys a solucionar-se. I res no garanteix que la família monoparental guanyi el judici. Encara que ja hi ha sentències a favor, d’altres han estat negatives, depenent de la interpretació que es faci de la llei. Per tot plegat, moltes famílies amb un sol progenitor opten per deixar-ho estar i centrar-se a tenir cura de l’infant durant els quatre mesos que la llei sí que els garanteix.
Lluny de la normalització
Qualsevol tràmit es pot convertir en una odissea per a una família monoparental. Però aquest no és l’únic revés que pateixen. Per Sara Barrera és especialment preocupant que el 2022 encara hagin de patir situacions de discriminació. “Quan em vaig anar a inseminar no van deixar que hi entrés la meva germana a donar-me la mà perquè no era el pare, de debò que estem amb aquestes mentalitats tan heteropatriarcals? Doncs sí”, explica.
Afegeix que algunes companyes que també han decidit tenir fills soles es troben problemes a l’hora de fer la documentació als seus infants. “Han anat al registre a demanar el DNI i el passaport del nen i en l’apartat de l’altre progenitor s’han inventat noms d’homes, t’has de justificar constantment i lluitar contra el sistema”, diu. Aquestes injustícies, assegura, la fan enrabiar.
Sara Barrera recondueix aquest sentiment i el torna productiu. “Diuen que la ràbia fa que s’engeguin les revolucions i aquesta és la meva petita revolució, hem de lluitar pel que ens pertoca”, proclama. La Sara manté aquesta batalla pel bé del seu fill Martí però també per totes les famílies “monomarentals” (com prefereix anomenar-les) que vindran al darrere.
