Des de la Fundació Migra Studium creuen aquesta reixa cada setmana des de fa tres anys per donar suport jurídic a les persones recloses al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. L'encarregat de fer-ho, de manera voluntària, és aquest advocat. JOSETXO ORDÓÑEZ, advocat i membre de Migrastudium al CIE "Ens diuen: 'Jo no sóc un delinqüent, per què estic tancat?' És complicat dir-li a algú que, sense haver comès un delicte, pel fet de no haver renovat uns papers, estigui privat de llibertat." Assegura que el perfil d'intern del CIE són persones sense permís de residència, però que en molts casos fins i tot tenen família a Catalunya. JOSETXO ORDÓÑEZ, advocat i membre de Migrastudium al CIE "No creieu que hi ha gent aquí que acaba d'arribar i que no té cap tipus d'arrelament. Ens trobem sovint al CIE persones que porten 10, 20 anys a territori espanyol." SOS Racisme, en canvi, no tracta directament amb els interns, però fa anys que demana el tancament d'aquest centre. Alerten de l'opacitat que l'envolta i expliquen que se'ls denegat l'accés en reiterades ocasions. EDUARDO BAZZACCO, portaveu SOS Racisme "Sabem que és molt important donar un seguiment legal a alguns casos molt clars de violació dels drets humans que passen dins del CIE, però també és molt important denunciar i fer arribar a la societat catalana el coneixement i la informació del que està passant a un quilòmetre d'aquí, potser." Per això demà, juntament amb altres entitats, han fet una crida a concentrar-se davant del CIE de la Zona Franca. Denuncien que des de 2010 han mort tres interns, hi ha hagut vagues de fam dels mateixos estrangers que han denunciat maltractaments i una atenció mèdica no adequada en el centre, que depèn del Ministeri de l'Interior.
El Parlament ha d’aprovar els propers dies les conclusions del grup de treball per la revisió de model dels centres d’internament d’estrangers (CIE). La plataforma Tancarem el CIE, formada per SOS Racisme, la Fundació Migra Studium i el col·lectiu Tanquem el CIE, ha convocat aquest dissabte una nova manifestació davant del centre de la Zona Franca amb l’objectiu de pressionar perquè la cambra catalana també reclami el tancament del CIE, que depèn del Ministeri de l’Interior.
SOS Racisme és una de les entitats que des de 2005 ha fet campanyes per donar a conèixer la situació dels CIE. Consideren que l’existència d’aquests centres “és racisme institucional, que es veu en la política migratòria del Govern espanyol”. “Encara que les condicions mínimes de reconeixement dels drets humans en aquests centres estiguessin garantides, i no ho estan, la seva existència ja és una vulneració a l’estat de dret, a l’estat espanyol i a Catalunya”, assegura Eduardo Bazzacco, portaveu de SOS Racisme.
Reclosos sense haver comès cap delicte
Des de 2010, al CIE de la Zona Franca hi han mort tres interns, hi ha hagut vagues de fam dels mateixos estrangers que han denunciat maltractaments i una atenció mèdica no adequada al centre. “Les preguntes legals sempre són les mateixes. No entenen per què estan tancats, ens diuen que ells no són delinqüents. I després el que volen és saber com regularitzar la seva situació”, explica Josetxo Ordóñez, advocat del grup voluntari de Migra Studium al CIE de la Zona Franca.
Fa tres anys que Ordóñez visita les persones recloses al CIE que hi ha a Barcelona, lluny del centre de la ciutat, i amb escassa comunicació de transport públic. “Això dificulta que les famílies els puguin visitar”. El cas és que arreu de l’estat hi ha vuit CIE, un a Catalunya, on van a parar els homes sense permís de residència que viuen aquí, però també els que han estat detinguts a d’altres comunitats, com ara Aragó. En el cas de les dones estrangeres que detenen a Catalunya, les envien a un CIE per a elles que hi ha a València.
El període màxim d’estada és de 60 dies. Si no poden resoldre la seva situació, se’ls deporta al seu país d’origen. Ordóñez explica el neguit constant que passen les persones internes a un CIE: “Estan trencats. Viuen amb una espasa de Damocles al damunt perquè en qualsevol moment els poden expulsar. No tenen cap marge d’avisar a ningú ni de fer una maleta. És indignant, el món que tenien aquí se’ls desmunta”.
Lluny de la imatge que es pot tenir d’un intern del CIE, l’advocat explica que en molts casos fins i tot tenen família a Espanya, amb fills amb nacionalitat espanyola, i que fa 10 o 20 anys que viuen aquí. El seu paper és el de posar en contacte els interns amb els seus advocats defensors, generalment advocats d’ofici, i acompanyar-los en “el dolorós moment de l’expulsió”.
