Han vingut a acomiadar-se de P-5. Són alumnes de quart de primària i durant tot el curs els han fet de padrins de lectura. Els petits els ho han agraït amb una cançó. És l'últim dia d'escola i hi ha moltes ganes de fer vacances després de l'esforç de tot l'any. "Tinc ganes de fer vacances, perquè m'agraden molt." "Vull arribar a primer, i molts cursos més." A sisè afronten l'estiu sabent que quan tornin passaran a secundària i l'exigència serà més gran. "Ja et fas més gran, són ganes de madurar de tenir més llibertat, però d'assumir responsabilitats." "Més per disciplina i ens van fer reunions i anem una mica espantats." Mentre uns comentaven les notes amb la tutora... la resta han canviat els llibres pels jocs. Avui l'ambient era més distès. Al pati, els alumnes de primer d'ESO són els que esperen amb més ganes el període estiuenc. "Crec que aquest curs ha anat bé perquè he tret bones notes." "Aquest curs m'ha anat molt bé però vull que vinguin les vacances perquè són millor." Més aliens al que suposa acabar el curs, hem deixat jugant els petits de P-3.
A tot Catalunya, el curs escolar acaba per a més d’un milió i mig d’alumnes, una xifra que, segons les previsions inicials del Departament d’Ensenyament, representava el curs més nombrós de la història i pel qual, per primera vegada en quatre anys, des del curs 2011-2012, s’augmentava la plantilla de docents, concretament en 815 professors més.
El 2014-2015 també ha comptat amb uns 800 professors més, el primer curs en tres anys que augmenta la plantilla de docents. Ensenyament ha canviat l’adjudicació de les places d’interins perquè els directors puguin escollir el perfil necessari al centre, un sistema que s’ha implantat també, de manera pilot, per als substituts del Vallès Oriental i el Maresme.
L’aplicació de la LOMCE, a primer i tercer de primària, ha marcat els darrers nou mesos lectius. Tot i que a nivell curricular el Departament no ha fet canvis substancials i ha mantingut les classes de plàstica i música, hi ha hagut alguns aspectes que han provocat rebuig en alguns grups de pares i mares, com ara les proves de tercer de primària. El boicot que en van fer les famílies d’alguns centres seguint la crida de la FaPac, va deixar 564 alumnes sense proves.
La llengua vehicular a les escoles catalanes també ha fet palès un ball de xifres entre el Ministeri i el Departament sobre el nombre de famílies que demanaven els 6.000 euros previstos per escolaritzar els alumnes a la privada, si a la pública no es garantia l’escolarització en castellà. Fins al moment, no es coneix cap família que hagi complert els requisits per accedir a aquesta ajuda.
Abans d’acabar el curs, al maig, el Ministeri d’Educació va recórrer el procés de preinscripció escolar perquè les famílies poguessin escollir la llengua vehicular, un fet que, des del principi, el Departament d’Ensenyament va defensar que no era possible. Finalment, el TSJC va rebutjar reobrir la preinscripció escolar perquè els pares puguin demanar més castellà.
Els canvis en la selecció de personal també han estat una novetat aquest curs. El Decret de Plantilles ha obert la porta a què els directors puguin escollir part de l’equip docent d’un centre en funció de les seves necessitats i així ho han fet en els interins, aquest curs. A més, però, Ensenyament ha engegat una prova pilot perquè la selecció de personal substitut també es faci en funció dels perfils necessaris de cada centre.
Tragèdia a l’Institut Joan Fuster
Aquest curs, també serà recordat per la mort d’un professor substitut a l’Institut Joan Fuster de Barcelona després de patir l’agressió d’un alumne de 13 anys. Els fets van passar el 20 d’abril i van commocionar la comunitat educativa, que li va retre homenatge, i tota la societat en ser el primer cas d’aquestes característiques que s’ha donat a tot Espanya.
La Federació d’Educació de CCOO, que avui ha fet balanç d’un curs escolar, considera que les condicions de treball als centres educatius són de risc per al personal i que la política educativa ha de canviar de dalt a baix. Per al sindicat, la prioritat és baixar les ràtios a les aules. Diuen que amb la situació actual no es pot fer una bona prevenció i seguiment, i que tot això afecta la salut dels docents. Han explicat que el malestar docent era preexistent a les retallades, però que ha empitjorat amb falta de recursos i amb la tensió social que s’ha aguditzat amb la crisi. Denuncien, també, que el Departament no protegeix degudament els seus treballadors, tal com té encomanat per llei.
