“No ens tenen com a destinació preferent”. Per Joan Igual, aquesta és una de les mancances més significatives quan es parla de l’impacte turístic del col·lectiu LGTBI a la ciutat. Impacte que durant aquests 10 dies es fa més que evident, ja que s’estima en gairebé 20 milions d’euros els guanys de celebrar un esdeveniment com el Pride a Barcelona. Aquest 2015 s’espera que el nombre de participants augmenti un 5% (l’any passat en va haver 240.000, un 15% dels quals eren persones vingudes de fora). Un creixement “moderat”, diu, “és millor que un creixement descontrolat”. L’important, afegeix, és que Barcelona es projecti globalment com “una de les ciutats més obertes del món”, i es mostra alhora satisfet que sigui “punta de llança quant a drets i també oferta d’oci”. En aquest sentit, Igual valora positivament que el nou govern hagi creat una regidoria destinada als gais, lesbianes, transexuals i bisexuals, i confia ara que “compleixi amb les coses promeses”.
Tot i que la crisi “ha afectat moltíssim” el col·lectiu, Igual reconeix que ho ha fet “una mica menys que tothom”, i posa com a exemple el Gaixample, una zona de l’Esquerra de l’Eixample amb mig miler de negocis censats i “només vint tancats i en traspàs”. Precisament aquest dissabte es tallarà el trànsit a Consell de Cent/Muntaner a partir de les 19 h per al pregó del Pride Barcelona i les actuacions que el seguiran. En canvi, un any més no es farà res a les platges: “És la nostra pedra a la sabata”, assegura, i ho justifica per la dificultat de poder “posar-hi infraestructures”.
Igual afirma que el Pride “sense contingut no és res” i és per això que recorda que per sobre de la festa es vol fer arribar un missatge social, en aquesta edició centrat en l’educació i en la necessitat de lluitar contra el “bullying”. “Quan ets jove és quan ets més vulnerable. Es pot fer molt mal, sobretot quan t’adones que ets diferent, i ho passes malament a l’escola i també a casa”. L’objectiu, des d’un inici, és “entrar en totes les cases. Que vegin en nosaltres referents positius i s’atreveixin a donar el pas. Des de 1977, la millor eina de lluita és la visibilitat, i el Pride és la culminació de la visibilitat”, apunta.
