TANIT TUBAU, autora de 'A veces puta, a veces maravillosa’ “Què puta ets a vegades i de vegades què bé que et portes. A vegades no em puc enfadar i a vegades t'enviaria a Cancun.” Així es com veu la vida la Tanit Tubau, una noia de 26 anys que té la malaltia de Crohn des dels 9, i que ara ha publicat ‘A veces puta, a veces maravillosa’. Un llibre epistolar que mostra moltes vivències amb la malaltia, com quan el fet d'estar molt malalta a l'hospital alimentant-se sempre per vena, va fer que acabés sent padrina. TANIT TUBAU, autora d’‘A veces puta, a veces maravillosa’ “A la parinteral li vaig posar Luis Mario, que era el meu marit, i jo volia el divorci i no podia ser. Llavors aquella època vaig conèixer una noia de Madrid. El seu problema que era que en aquell moment estava embarassada i no sabia molt bé que fer, en conèixer-me va decidir que seguir endavant l'embaràs i jo seria la padrina d'aquella nena.” Amb 21 anys la Tanit va acabar lligada a la vida de la petita Lucía. En aquesta mateixa època va engegar el projecte Chron-ik per donar a conèixer la malaltia. Qui també n'ha patit molt les conseqüències és la seva mare. El llibre n'inclou una carta. “No hay nada más importante que tu, princesa del guisante. Que estés bien, que seas feliz, que vivas la vida que corresponde a una chica de tu edad. Si tu vives, yo vivo, porque tu eres mi vida.” La Tanit és veïna de Sant Gervasi i l’obra és plena de referències a locals del barri, com el Café Doré. El llibre està editat per la Vocal de Lis i es presentarà a la sala Luz de Gas dilluns que ve amb actuacions i música en directe.
Quan tenia nou anys la van ingressar a l’hospital. Li havien diagnosticat la malaltia de Crohn (una malaltia intestinal inflamatòria crònica) i els seus pares s’havien separat. Llavors va decidir escriure una carta als Reis d’Orient demanant-los que arreglessin aquell desgavell. Aquesta és la primera carta que la Tanit Tubau ha recopilat al seu llibre ‘A veces puta y otras maravillosa’. Es tracta d’un volum epistolar que recull tot tipus de vivències i reflexions en forma de cartes, correus electrònics i missatges de mòbil amb què aquesta veïna de Sant Gervasi pretén donar a conèixer la malaltia de Crohn.
La Tanit explica, per exemple, que va celebrar el Cap d’Any un mes d’octubre. “Per Cap d’Any havia d’estar ingressada i jo no volia quedar-me sense celebrar l’any nou. A l’octubre ho vaig celebrar a casa meva amb les meves amigues i amb els meus amics. Vam posar un vídeo de l’Ana Obregón i el Ramon García fent les campanades del 2005 i aquella nit vam sortir tots dient ‘bon any’”. La Tanit, de 26 anys, explica que fer coses com aquestes li permetia “recol·lectar moments per afrontar-ne d’altres en què m’estava al llit, per pensar en coses bones”.
Per Tubau, escriure ha estat la manera que ha tingut de relacionar-se amb la seva malaltia durant 17 anys. “Vaig començar a escriure un blog que es diu ungramodelocura.com, i moltíssima gent que tenia la malaltia o gent que no la tenia el seguien. Tant explicava coses relacionades amb la malaltia, com sobre la vida a l’hospital, la vida de malalta o altres coses que no tenien res a veure. Són coses d’una noia de la meva edat, que surt de festa amb les amigues, que se’n va de viatge amb quinze amigues a Eivissa”, explica Tanit. Al llibre hi ha moltes referències a locals del barri, en concret, dels carrers de Tuset i de Mandri, prop d’on la Tanit ha viscut sempre.
Als 21 anys va decidir engegar el projecte Crohn-ik, una iniciativa que va néixer del desig que ningú més no es trobés en aquella situació. “Havia de fer soroll i donar a conèixer aquesta malaltia i dir: ‘No és un simple mal de panxa, pot ser una malaltia realment greu’”, aclareix la Tanit, que ja ha recaptat 23.000 euros gràcies, entre altres coses, a l’organització de cinc concerts. Els diners han anat a parar al departament d’investigació de l’Hospital Clínic. Per ella, la gent de l’hospital ja és “de la família”: “Són la meva família. Sempre ho han estat. Tant quan estava a Sant Joan de Déu, quan era petita, com a l’Hospital Clínic. Mai em podré queixar dels meus metges i de les meves infermeres.” La Tanit Tubau reconeix que la malaltia l’ha marcat totalment. “L’ideal hauria sigut no estar malalta però ja que ho he estat, me n’alegro perquè m’han passat coses molt dolentes, però altres coses que no m’haurien passat si hagués sigut una persona normal, entre cometes.”
