(ACN) El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos dels dos condemnats principals pels atemptats terroristes del 17-A i també de les acusacions. Per tant, confirma la sentència de l’Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir a 36 anys de presó i Mohammad Houli Chemlal a 43 anys per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i d’estralls i lesions imprudents.
Rebaixa la pena per al tercer encausat
En canvi, ha rebaixat de vuit anys de presó a un i mig la pena per a Said Ben Iazza, condemnat per haver deixat una furgoneta i un carnet als terroristes. En aquest cas, la sala considera que no sabia les intencions dels altres implicats i, per tant, el condemna per imprudència greu en un delicte de cooperació amb organització terrorista.
La sala estima parcialment el recurs de Ben Iazza perquè entén que hi ha dubtes raonables que el recurrent conegués o es representés amb prou detall que, amb els seus actes objectivament cooperatius, col·laborava amb una organització criminal amb finalitat terrorista.
Pel tribunal, el fet que no hagi quedat prou acreditat que conegués la finalitat terrorista de les seves aportacions “no vol dir que no s’identifiqui en la seva actuació, un greu incompliment de deures de cura que, en termes objectius, va propiciar actes de col·laboració eficaç amb l’organització terrorista”. Per això, se’l condemna com a autor d’un delicte de cooperació amb organització criminal terrorista per imprudència greu.
La sala també rebutja els recursos de les acusacions
Pel que fa als recursos de les acusacions, la sala rebutja les pretensions de nul·litat del judici celebrat a l’Audiència Nacional i es descarta cap lesió del dret a l’exercici de l’acció penal.
Per la sala, la nul·litat del judici no té de justificació i explica que la interlocutòria de processament va limitar la inculpació dels investigats, i es va descartar que les diligències practicades fins aquell moment portessin indicis suficients que els acusats poguessin haver ideat o participat en els assassinats consumats i intentats comesos per altres integrants de l’organització criminal.
Per això, la interlocutòria va excloure, per tant, el fet de la participació respecte a alguns delictes que, fins aquell moment, constituïen també objecte d’investigació. El tribunal recorda, a més, que la decisió de no processament parcial, en el procés ordinari no és recurrible en apel·lació.
