La Svitlana tenia 12 anys el 26 d'abril de 1986. Vivia a només 35 quilòmetres de la central de Txernòbil, però no va ser fins a mesos després que van saber el que havia passat. Les autoritats van amagar la gravetat de l'explosió que va devastar la zona on ella encara viu. SVITLANA SHMAGAILO, supervivent de l'accident de Txernòbil "Es peor que la guerra porque la guerra puede terminar y esto lo viven hijos, nietos..." Sap de què parla perquè a la seva família han sorgit diversos casos de càncer. Per això ara aixeca la veu per denunciar que les autoritats manipulen els controls de radiació i no es preocupen prou dels afectats. "Vivimos para el futuro y en nuestra región no sé se habrá futuro." Tot el que ha vist i viscut la Svitlana l'ha animat a difondre pel món els riscos de l'energia nuclear. Una lluita que fa com a mestra i diputada a Ucraïna. "Ahora ya puedo decir todo, no tengo miedo. Y si alguien me dice porque tu dices, yo puedo explicar porqué.." És per això que demana el tancament de les nuclears i reclama esperit crític a la ciutadania.
Aquests dies és a Barcelona Svitlana Shmagailo, supervivent de l’explosió nuclear de Txernòbil. En el moment de l’accident tenia 12 anys i vivia a 35 quilòmetres de la planta. Recorda que llavors ningú no els va explicar què passava però sí que “de sobte, el poble es va omplir de vehicles militars que anaven amunt i avall.” Això passava a l’abril, a l’estiu van evacuar tots els nens fins a Odessa, sense explicar-los els motius. Ara denuncia que les autoritats “no només van amagar el què passava sinó que posteriorment van minimitzar l’impacte de l’accident.” Recorda amb tristesa la devastació de la planta, que va visitar en un permís l’any 2001, i lamenta que “l’explosió hagi estat pitjor que una guerra perquè les conseqüències negatives encara perduren i les patiran els nostres fills i néts.”
Ara, 30 anys després, denuncia l’abandonament de la zona per part de les autoritats ucraïneses, a les quals acusa de pagar sous “de l’equivalent a set euros al mes” als treballadors de la planta que encara sobreviuen. Recorda que, només un mes després del sinistre “van començar a morir alguns dels bombers que primer van arribar al lloc dels fets.” Diu que, mesos després, la resta van emmalaltir i la majoria no van sobreviure una dècada després. Shmagailo denúncia les conseqüències negatives per a la salut: problemes ginecològics en les dones, augment dels casos de càncer i una disminució de l’esperança de vida.
Un testimoni “per obrir els ulls al món”
Com a testimoni de la tragèdia i dels seus efectes posteriors, ara lluita per difondre arreu del món les conseqüències al seu país de la catàstrofe nuclear. Unes vivències que relata en la seva feina de mestra i també com a diputada. Confia en “la via política per acabar amb les nuclears”, però reclama esperit crític a la ciutadania.
La seva experiència arriba a Barcelona amb Greenpeace que, ara que es compleixen 30 anys de la tragèdia, denuncia “deixadesa de les autoritats ucraïneses per protegir els drets i la salut dels supervivents.” Una de les portaveus de l’entitat ecologista, Raquel Montón, critica que, malgrat ser l’accident nuclear més greu de la història, “encara no se sap ni la quantitat total de radiació alliberada i la quantitat de combustible nuclear que encara queda al reactor”, cosa que creuen “suposa una amenaça considerable”.
