Tot a punt per al simulacre. Se suposa que hi ha hagut un atac terrorista amb explosió i una desena de morts, i l'objectiu és avaluar la resposta forense. Saber si els protocols i la coordinació amb policies, bombers i jutjat funcionen correctament. Per això, igual que en un cas real, primer s'han de constituir els equips, amb un metge forense, un agent de la policia científica i algun suport. Després, es delimita l'espai per zones i el coordinador les adjudica a cada grup perquè s'encarreguin de les restes i els cossos que els pertoquen. A partir d'aquí, guants, moltes fotografies i números a cada cos, resta o objecte. També es crea un document per a cada un d'aquests elements per anotar-hi les descripcions i característiques. JORDI MEDALLO, director de l'Institut de Medicina Legal "És la manera d'aprendre i posar en pràctica un protocol i no esperar que passi la catàstrofe per trobar-te allà a veure què passarà." Arriba el torn de tapar els cadàvers i posar-los les brides amb els números corresponents: negres per als cossos, vermelles per a les restes i blaves per als objectes. Després les bosses es deixen en un lloc determinat perquè els recullin els serveis funeraris i els portin al servei de patologia, on se'ls farà l'autòpsia. JOSÉ LUIS VILLAR, metge forense "La identificación, de los cuerpos y restos humanos porque oueden estar destrozados desfigurados y algunos casos son más sencillos porque se puede identificar el rostro pero a veces hay que recurrir a huellas dactilares, radiografías o muestras de ADN." L'últim simulacre d'aquest tipus es va fer fa cinc anys i, en aquella ocasió, va fallar una cosa tan fonamental com la trucada al jutge que ha de posar en marxa el dispostitiu. Aquesta vegada, un cop acabades les tasques, ara falta que es reuneixin els responsables del dispositiu i l'avaluïn per concretar si cal millorar alguna cosa.
Com en un cas real, primer s’han constituït els equips que intervindran en el que es tipifica de gran catàstrofe. Cada un d’ells compta amb un metge forense, un agent de la policia científica i algun altre suport. Després es delimita l’espai per zones i el coordinador les adjudica a cada grup perquè s’encarreguin de les restes i els cossos que els pertoquen. A partir d’aquí, comencen les tasques d’identificació de cada cos, resta o objecte. Es busca qualsevol cosa que pugui facilitar-ne la identitat: documents, mòbils, targetes… I tot queda anotat en documents que comparteixen tots els agents implicats. Després es col·loquen brides amb números i es tapen els cossos amb els anomenats sudaris blancs. Finalment els cadàvers es deixen en un lloc determinat perquè les recullin els serveis funeraris i les portin al servei de patologia on se’ls farà l’autòpsia. Pel metge forense, José Luis Villar, el més complicat és “la identificació dels cossos i restes humanes perquè poden estar destrossats, desfigurats i alguns casos és més senzills perquè es pot identificar el rostre, però a vegades s’ha de recórrer a les empremtes dactilars, radiografies o mostres d’ADN”.
Un cop acabades les tasques, ara falta que es reuneixin els responsables del dispositiu i l’avaluïn per concretar si cal millorar alguna cosa.Segons el director de l’Institut de Medicina Legal, Jordi Medallo, “és la manera d’aprendre i posar en pràctica un protocol i no esperar que passi la catàstrofe per trobar-te allà a veure què passarà.” L’últim simulacre d’aquest tipus es va fer fa cinc anys i, en aquella ocasió, va fallar una cosa tan fonamental com la trucada al jutge que ha de posar en marxa el dispositiu.
