Antoni Gaudí va agafar les regnes del temple un any després de col·locar-s'hi la primera pedra. El projecte inicial de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar va quedar en el paper. Gaudí va plantejar un temple amb una grandiositat mai no vista. Conscient de les dificultats, va voler construir primer la façana del Naixement com a imatge del temple i perquè els seus successors l'acabessin. Ni la destrucció dels plànols durant la Guerra Civil, ni les crisis econòmiques i ni les polèmiques per continuar les obres no han pogut paralitzar l'avanç del temple. Però, més enllà del que es veu des de fora, la Sagrada Família amaga més detalls a l'interior. Per primera vegada a la història, Gaudí dissenya una nau central aguantada sobre columnes inclinades, que es bifurquen a diferents nivells. Això permet eliminar els contraforts i, en conseqüència, ampliar els finestrals i crear un conjunt de lluernes al sostre, que deixen entrar la llum natural. Aquesta combinació de formes i superfícies geomètriques està dissenyada pensant en la naturalesa: les columnes esdevenen arbres amb branques que sostenen unes voltes que imiten les fulles amb colors verds i daurats. Però res del que hi ha a l'interior i a l'exterior no és gratuït. Gaudí va impregnar tots els elements d'una forta càrrega de simbolisme cristià en què s'escenifica la vida de Jesús. A la nau central hi ha 52 columnes, tantes com diumenges té l'any. A l'interior es juga amb la il·luminació per crear un espai d'inspiració espiritual. ARMAND PUIG, autor del llibre 'La Sagrada Família segons Gaudí' "Gaudí va lluitar perquè en vida veiessim coses de l'altra vida. Per tant, aquest és un edifici profundament espiritual que ens recorda d'on venim i on anem". A la Sagrada Família li falten encara 10 torres més. Quatre campanars a la façana del carrer de Mallorca, quatre torres centrals dedicades als evangelistes, la torre de Santa Maria, a un extrem, i la de Jesús. Aquesta última serà la més alta, de 170 metres, coronada amb una gran creu de quatre braços.
