Al novembre del 2016 l’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs públic set solars per mirar d’impulsar aquesta nova forma d’accés a l’habitatge protegit. En els solars, de propietat pública, les cooperatives han projectat que es facin edificis amb cabuda per a 110 habitatges. Per accedir a aquests, s’ha de ser soci de la cooperativa i no s’atorguen en règim de lloguer o de propietat, dos models que poden arribar a generar certa especulació amb l’habitatge. En aquest cas, els pisos s’ofereixen en dret de superfície. És com un lloguer indefinit per als cooperativistes però a un preu més assequible. Per construir-los cal, això sí, disposar del suport de la banca ètica a l’hora de finançar-los.
La valoració dels projectes guanyadors que han optat a aquests edificis de cohabitatge han tingut en compte criteris ambientals, com, per exemple, l’ús d’elements de construcció sostenibles o bé criteris socials. També s’ha valorat que els projectes disposin d’una quantitat significativa d’espais comunitaris que promoguin la vida en comunitat i l’ús compartit d’infraestructures bàsiques.
A banda d’aquests set solars també s’està estudiant la possibilitat de rehabilitar edificis i oferir-los en règim de cohabitatge. Ja existeixen dos projectes més avançats, un a Can Batlló, on es podran fer 28 habitatges, i un edifici al carrer de la Princesa, a Ciutat Vella, que acollirà cinc pisos nous.
Ara mateix al nord d’Europa aquest és un model força estès, especialment a Viena, Copenhaguen o Berlín. No només perquè es tracta d’una bona alternativa per accedir a un habitatge de preu inferior al del mercat, sinó també perquè garanteix que l’usuari s’implica en la gestió i el manteniment dels habitatges.
