L’any 2006, abans del decret de sequera, el consum mitjà dels parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona era e 237,93 litres/m2 per al manteniment integral. El 2008, amb les estrictes restriccions del decret de sequera, que van comportar talls generals de subministrament i preocupació pel correcte manteniment de la vegetació, el consum mitjà va baixar fins a 124,21 litres/m2.
El 2017, sense restriccions legals i aplicant criteris de sostenibilitat als parcs, el consum mitjà va ser de 157, 4 litres/m2 l’any, un consum baix tot i haver estat un anys sec i mancat de pluges.
Racionalització del consum a la xarxa d’aigua
El primer objectiu plantejat per l’AMB vers a la reducció del consum d’aigua és la millora continua de les instal·lacions d’aigua dels parcs: reg automàtic xarxa de boques de reg i fonts de boca ornamentals.
Les mesures previstes per assolir-ho són la millora de les xarxes internes de distribució d’aigua, l’automatització i l’adaptació dels sistemes de reg a la vegetació existent, la telegestió i la potenciació d’abastament alternatius a l’aigua potable.
Relatiu a la telegestió, per exemple, cal destacar que els parcs metropolitans disposen d’estacions meteorològiques dotades de pluviòmetre i anemòmetre, per tal d’aturar automàticament el sistema de reg en cas que plogui o faci vent. Aquest mecanisme els permet ser àgils en els controls el consum d’aigua i evitar-ne el malbaratament.
Gespa càlida al parc AMB
Làmines d’aigua i altres mesures associades a la vegetació per racionalitzar-ne també el consum
La racionalització de consum també s’aplica a les basses, llacs i estanys dels parcs. S’ha dut a terme un replantejament aplicant criteris de naturalització, que han comportat una reducció important en el consum d’aigua i en l’ús de productes químics. S’ha redactat també i s’aplica un protocol de gestió en les làmines amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat reduint les freqüències de buidats, un fet que potencia la biodiversitat i converteix les làmines d’aigua en exemples de conservació.
L’ús de vegetació adaptada al clima contribueix a l’optimització del consum d’aigua. Cal destacar, en aquest sentit, l’ús d’espècies de gespa pròpies del clima mediterrani (càlides), les quals no consumeixen tanta aigua i adquireixen un to marronós a l’hivern. També es potencien actualment els prats secs, formacions vegetals que no requereixen reg i que, de pas, generen més biodiversitat.
Els encoixinats -matèria orgànica procedent de la trituració de les restes de poda- també ajuden a conservar la humitat del sòl i eviten la proliferació de males herbes.
Els parcs de Barcelona gestionats per l’AMB
La xarxa de parcs metropolitans està formada per 50 parcs repartits en 30 muncipis. L’AMB, d’acord amb els ajuntaments metropolitans, en fa la gestió integral així com la promoció a través de la dinamització d’activitats i propostes educatives.
Els parcs de Barcelona gestionats per l’AMB són el Parc de Can Rigal, el Jardí Botànic Històric, el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí de l’AMB.
