La cadena de trasplantaments va començar el mes de març amb un donant altruista que va donar un ronyó a un pacient inscrit a la llista d’espera de donació creuada. La parella d’aquest receptor també va donar el seu ronyó a un altre pacient i així successivament fins que s’ha arribat a fer sis trasplantaments a sis pacients. Les parelles dels cinc receptors eren incompatibles amb les seves parelles, però no amb altres desconeguts que també necessitaven un ronyó. D’aquesta manera s’ha aconseguit una cadena de trasplantaments que es va acabar a l’abril i que mai no havia estat tan llarga.
El trasplantament renal de pacient viu és una fórmula que permet que la parella d’un malalt pugui donar el seu ronyó per salvar-li la vida. Però per a que això passi cal que siguin compatibles i malauradament això no és sempre així.
El 2009 va començar el programa d’intercanvi de donacions entre dos o més parelles amb comptabilitat creuada. Això fa poder rebre un òrgan a canvi que la parella ofereixi el seu ronyó a una tercera persona. Al començament l’extracció del ronyó es feia simultàniament a l’operació de trasplantament per tal que les parelles dels malalts no es fessin enrere un cop la seva parella ja tenia el ronyó. Però aquest sistema tenia l’inconvenient que no hi havia temps per buscar solucions quan les proves de comptabilitat fallaven.
Per aquest motiu, l’any passat, l‘Organització Nacional de Trasplantaments va modificar el protocol. Ara el donant pont està 15 dies en espera de fer la donació mentre es busca el millor pacient per rebre l’òrgan. Això pot fer que es doni el cas de que el donant es faci enrere però el risc de penediment dels donants pont pont és mínim.
