El periodista Enric Botella ens transporta fins a París per veure com s’està vivint la pandèmia del coronavirus a la capital francesa. Una ciutat on viuen dos milions de persones, però que té una àrea metropolitana on se n’apleguen més de 13. França, amb més de dos milions d’infectats i més de 50.000 morts, és un dels cinc països que té més casos registrats que l’estat espanyol.
Actituds racistes
La periodista Clàudia Rahola, que viu a París, recorda que, quan van arribar les primers notícies del virus, “la gent va començar a tenir por i va deixar d’anar als restaurants i a les botigues xineses“, fins al punt que van aparèixer algunes “actituds una mica racistes“. A partir del 16 de març, amb el primer confinament, “París es va paralitzar“. Un tancament “molt bèstia”, segons Rahola, que així i tot diu que “la gent s’hi va acostumar“.
El segon confinament, més difícil
L’obertura de l’estiu va provocar una segona onada de contagis i, a finals d’octubre, un segon confinament. “Encara que ha estat molt més flexible, també ha estat més difícil“, assegura la Clàudia, perquè la gent pensa: “Estem al segon, però després vindrà la tercera onada i un altre confinament”. Tot i això, creu que “la gent ha acabat acceptant” la situació perquè tampoc no té “gaire elecció”.
L’efecte de l’hivern
Un dels motius pels quals aquest segon confinament ha estat més “fotut” és perquè “ara és hivern, ha plogut, fa fred i és molt més trist que el primer”. Això ha posat a la palestra un altre producte estrella, que en aquest cas no és ni el paper de vàter ni la farina. “La gent s’ha posat a menjar raclet“, diu la Clàudia, fins al punt que aquest estri està “batent tots els rècords” de vendes.
Bars i restaurants, tancats fins al gener
Rahola ens explica que tot just es comencen a prendre algunes mesures de desescalada d’aquest segon confinament a França, però molt petites, com ara “l’obertura de llibreries o de les activitats extraescolars a l’aire lliure” o l’ampliació de “la llei d’un quilòmetre en una hora, que ens tenia a tots podrits perquè no pots anar enlloc”. No obstant això, subratlla que “fins al 20 de gener, com a mínim, no obriran ni bars ni restaurants“.
Contradiccions polítiques
La gestió política de la situació també ha estat complicada i ha portat a algunes contradiccions, a França. “Ho ha controlat tot el Govern central“, relata la Clàudia, que afegeix que “l’ajuntament i les regions no tenen gaire veu i no tenen suficient poder“. Tot i això, dins de l’executiu, s’han generat certes polèmiques: “El portaveu va dir que hi hauria toc de queda a partir de les nou del vespre i després va sortir un altre membre del govern dient que n’hi hauria fins que no s’acabés el confinament“.
“S’estan carregant la cultura”
Una de les principals “crítiques” a la gestió de la pandèmia, segons Rahola, és que “no s’ha fet prou en el període interconfinaments per prevenir la segona onada“. En aquest sentit, diu, “ja fa temps que la vèiem a venir i, en canvi, no s’han obert més llits d’hospital“. Però també hi ha molta preocupació per la cultura, un element “sagrat” pels francesos, que sovint “en presumeixen”. La Clàudia alerta que “se l’estan carregant d’una manera molt dura” perquè la majoria de teatres i de sales de concert continuen amb les persianes abaixades.
