En la seva intervenció, el príncep Felip s’ha referit, encara que de manera indirecta, a la situació que es viu arran del cas Nóos. Ha dit: “De molt diverses formes i des de molts diferents punts de vista hem procurat al llarg dels segles assolir el més alt i ampli concepte de justícia. La justícia s’erigeix en la clau de volta que permet en última instància garantir la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans (…) L’exercici de la funció jurisdiccional pren encara més transcendència en moments complexes, com els actuals, que exigeixen a tothom afrontar amb valentia reptes i desafiaments, i que demanden eficàcia, seguretat i confiança”. No ha anat més enllà en un acte en què s’ha fet entrega dels despatxos a 145 dones i 86 homes d’una mitjana de 30 anys que entren a la carrera judicial, 53 d’ells amb destí a Catalunya.

A L’Auditori han acudit el president de la Generalitat, Artur Mas; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; i la vicepresidenta del govern, Soraya Saénz de Santamaría, qui amb prou feines ha parlat amb Mas però, en canvi, sí que ha estat estona conversant a soles amb Trias. Els faixos de les càmares apuntaven, però, al príncep Felip. Era la seva primera aparició pública d’ençà de saber-se la imputació de la seva germana, la infanta Cristina; i hi ha hagut força expectació, no tan sols per què diria, sinó pel fet d’estar cara a cara amb les màximes autoritats judicials de l’Estat: els presidents del CGPJ, del Suprem i del Constitucional, així com el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce.