La plaça de les Glòries és un dels punts de Barcelona que ha patit més transformacions al llarg de la seva història. A principis del segle XX era encara un descampat, travessat per les vies del tren, un espai degradat de l’extraradi. El creixement progressiu de la ciutat va obligar a urbanitzar la zona i a soterrar les vies. Es va apostar per convertir-lo en un nus viari per distribuir el trànsit de la ciutat, una aposta que no va triomfar. Des de 2014 està en marxa l’última gran transformació de la plaça, que l’ha de convertir en un gran parc urbà.

El pas de la línia ferroviària va ser el gran obstacle que, durant anys, va impedir la urbanització de Glòries. Va ser un problema, fins i tot, per a Ildefons Cerdà, que va imaginar la plaça com el centre de la futura ciutat de Barcelona. Les vies li van impedir mantenir la malla de l’Eixample en aquest punt, un nus complicat per l’encreuament de les grans artèries de sortida i entrada de la ciutat cap al nord.

Amb el pas de les dècades, el soterrament progressiu les vies va canviar-ne la fesomia. Però encara en va quedar un tram al descobert i es va decidir construir dos ramals viaris elevats i un pas per a vianants que unia el cantó muntanya amb el cantó mar. Un parc amb un llac artificial va fer menys desagradable l’entorn.

Va ser arran de la nominació olímpica, el 1986, que es va decidir aixecar el tambor de Glòries. Es van acabar de soterrar les vies i el jardí va desaparèixer. També la passarel·la per a vianants, que va ser desmuntada i recol·locada a la Vila Olímpica. A l’interior de l’anell es va fer un parc.

Una dècada més tard es va decidir que aquesta tampoc no va ser una bona aposta. El parc interior va quedar abandonat i els cotxes van apoderar-se clarament de la plaça. L’arribada progressiva de nous equipaments com el Museu del Disseny o els nous Encants van fer recomanable abordar un nou projecte de reforma. El primer pas de l’adéu a l’anell va ser el 2008, quan es va tirar a terra la paret del tambor.

No va ser, però, fins a sis anys més tard, el 2014, quan les pinces de les excavadores van començar a mossegar el tambor per tirar-lo a terra. Paral·lelament es va anunciar la idea guanyadora per a la futura plaça de les Glòries. L’anomenada Canòpia Urbana, una gran plaça verda amb un mirador elevat al centre, que dóna continuïtat a la Diagonal convertida en una via d’aigua de pas exclusiu per a vianants.

Per veure-la convertida en realitat caldrà una nova dosi de paciència. S’ha dotat d’usos provisionals part de la plaça i a la resta les obres van per llarg. L’últim capítol ha estat l’anunci de l’endarreriment de més d’un any de la data prevista dels treballs de soterrament de la Gran Via. A més, el projecte de la Canòpia encara no està ni redactat.