El Suprem està d'acord amb els fets que l'Audiència va considerar provats, és a dir, que els joves van participar de manera activa en el setge al Parlament. Considera, però, que no es van ponderar adequadament els drets en conflicte. Per l'Audiència, la conducta dels manifestants quedava emparada per la llibertat d'expressió i el dret de reunió i per això els va absoldre. Pel Suprem, però, aquest dret no pot ser prioritari. En la sentència, el tribunal afirma que paralitzar el Parlament suposa afectar el dret de participació política dels representants i, per tant, també dels ciutadans. Considera, a més, que suposa un atac als valors democràtics. Segons el tribunal, a les portes del Parlament es va crear un clima coactiu i una atmosfera intimidatòria que buscaven entorpir el funcionament de la cambra catalana. Per això atribueix a vuit dels encausats un delicte contra les altes institucions de l'Estat i els imposa penes de tres anys de presó. Considera que, en aquests casos, les conductes van ser especialment greus i que s'han pogut acreditar.

Aquest tribunal va absoldre els 19 acusats d’un delicte contra les institucions de l’Estat pel setge al Parlament català el juny de 2011, però tant el fiscal com la Generalitat hi van recórrer en contra al Suprem.  Ara l’alt tribunal ha acollit parcialment aquests recursos i ha modificat la sentència per condemnar vuit dels acusats.

Segons el Suprem, els magistrats de l’Audiència van fer una ponderació errònia dels drets en conflicte: la llibertat d’expressió i reunió dels manifestants, i el dret de participació política. Pel Suprem, els dos primers no poden prevaldre sobre el segon. En la sentència s’afirma que “paralitzar el treball ordinari de l’òrgan legislatiu suposa afectar no només el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superior de l’ordre democràtic”.

El Suprem, però, està d’acord amb els fets que l’Audiència va considerar provats i creu, per tant, que els joves van participar de manera activa en el setge al Parlament. Un setge durant el qual diu que es va crear un clima coactiu i una atmosfera intimidatòria que buscaven entorpir el funcionament de la cambra catalana. Per això atribueix a vuit dels encausats un delicte contra les altes institucions de l’Estat i els imposa penes de tres anys de presó. Es tracta dels casos en què el tribunal considera que les conductes van ser especialment greus i que s’han pogut acreditar