És la tècnica del pirogravat, una modalitat que consisteix a dibuixar la fusta amb un soldador. Aquesta és una de les aficions dels amics de l'encenall, que també dominen el torn de fusta. Dos oficis que asseguren que estan del tot oblidats. HIGINIO MARCO, aficionat "Abans aquí al Poble-sec sí que hi havia molta tradició de torneria com a professió, però ara desafortunadament aquest tipus d'ofici o aficions predominen més el que són les tecles." Una desena d'artesans de Barcelona han volgut compartir per primera vegada en públic la seva passió per la fusta. Una afició que practiquen en la intimitat al seu propi espai, el Torny Club, des de ja fa tres anys. Però tot i que les generacions més veteranes són les que continuen l'ofici, des del Torny Club asseguren que és apte per a tothom. El requisit per posar-s'hi és ben simple. JORDI RIMBAU, organitzador "Només has de tenir ganes de tocar la fusta, et fa sentir càlid i et fa sentir sensacions que altres materials no te'ls fan sentir." Aquesta iniciativa també compta amb professionals de l'ofici com l'expert Les Thorne, que ha vingut des d'Anglaterra per fer una demostració en el torn de fusta. La trobada s'allargarà fins demà a les 2 del migdia.

Aquesta primera trobada dels amics dels encenalls pretén ser un punt de trobada de tots els artesans i apassionats a treballar la fusta amb la tècnica del torn i del pirogravat. Durant les jornades s’organitzen demostracions d’experts i diversos tallers per aprendre com és l’ofici del torner, pràcticament desaparegut, però que pot tenir molt futur com a “hobby”, tal com reivindiquen els aficionats.

Tots aquells que s’hi vulguin acostar per veure de prop aquesta disciplina ho poden fer de manera gratuïta fins a aquest diumenge al Centre Cívic del Sortidor al barri del Poble-sec.

L’ofici dels torners

Històricament els torners eren els mestres que específicament treballen la fusta amb torn i fabricaven petits objectes de fusta amb finalitat decorativa com per exemple boles, tinters o canelobres. Al segle XIX van tenir un gran pes dins de l’economia, afavorit per la industrialització del sector. Els petits torners van començar a conviure amb les grans indústries de la fusta i mentre aquesta començava a mecanitzar els processos i realitzar una producció en sèrie, els petits torners s’especialitzaven en els productes artesans i d’alt valor.