Al passatge de Santa Eulàlia la calçada no està asfaltada. Les voreres són inexistents en alguns trams i, en d'altres, se les van construir els mateixos veïns. Entre ells s'organitzen l'aparcament perquè el terreny és propietat privada. Això és el que indica la cadena que hi ha a banda i banda del carrer. No hi ha servei públic de neteja i l'únic que corre a càrrec de l'Ajuntament és la il·luminació. En aquesta república independent, però, hi ha un problema més greu. Les cases estan afectades des de l'any 76 per un pla urbanístic que preveu construir-hi dos blocs de pisos i zones verdes. JORDI SÁNCHEZ, veí "Lògicament, els veïns no invertim a arreglar el carrer perquè, si tenim la casa afectada, que ens poden fer fora en qualsevol moment, tampoc no farem la inversió." La zona afectada engloba l'illa de cases i l'aparcament que envolten el passatge, que inclou el carrer de Pardo, Riera d'Horta, Antoni Costa i Escòcia. Els terrenys pertanyien a la família del pintor modernista Ramon Casas. La seva germana Elisa va construir els primers habitatges a finals dels anys 20. Aquesta és l'única casa que manté la porta de fusta i el porticó de la finestra originals de 1930. GLÒRIA BENAQUE, veïna "Em sabria molt greu que això desaparegui del barri. Jo crec que això hauria de ser patrimoni perquè és el que queda més antic d'aquesta zona." SEBASTIÀ GUARDIOLA, veí "Si l'Ajuntament confirma que estem afectats i ens volen treure, no sé on anirem a parar, no ho sabem." L'Ajuntament està elaborant un estudi de viabilitat per desafectar les cases però els veïns temen que la situació s'allargui i no sigui una prioritat dins els plans municipals. Esperen una solució abans de les properes eleccions.
En Jordi Sánchez viu en una de les cases unifamiliars d’estil britànic de l’illa del passatge de Santa Eulàlia. Des de 2011 s’ha dedicat a estudiar la història dels habitatges i de la barriada amb l’objectiu de trobar arguments per denunciar la situació que els preocupa. Les cases estan afectades pel Pla general metropolità de 1976, que preveu substituir-les per dos blocs d’edificis i urbanitzar la major part de l’illa com a zona verda.
Al llarg dels anys, els veïns s’han organitzat per reivindicar que no s’enderroquin els immobles, però el problema s’ha anat agreujant per la situació que comporta viure en una finca afectada. “No podem fer obres, ni arreglar el carrer, els propietaris antics van morint i cada vegada hi ha més llogaters que no s’impliquen en el procés”, explica en Jordi, que encapçala la reivindicació.
L’associació de veïns va aconseguir un estudi de viabilitat
L’abril de 2013 els veïns es van constituir en associació i durant el mateix any van organitzar activitats, exposicions i la celebració del centenari del passatge per donar a conèixer la problemàtica als barcelonins i a la gent del districte. Amb tot plegat, els reclams van arribar als plenaris de Nou Barris i a la Comissió d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament. “Tots els grups municipals s’han mostrat a favor de mantenir les cases”, s’entusiasma a dir Sánchez. Fruit d’aquesta voluntat política sorgeix el compromís de l’Ajuntament de fer un estudi de viabilitat per desafectar els terrenys.
Els veïns, fins i tot, lluiten perquè el passatge es catalogui com a patrimoni de la ciutat, un cop assabentats de la història. Els terrenys eren propietat del pintor modernista Ramon Casas, qui va cedir-los a la seva germana Elisa. Aquesta va edificar les primeres cases entre 1928 i 1930.
Però ara mateix la situació està encallada. “L’estudi s’està demorant i temem que resoldre l’afectació del passatge no sigui una prioritat pe al consistori”, lamenta la Glòria, una veïna que fa 26 anys que viu al bell mig del carrer. Des de l’associació esperen tenir una resposta abans de les properes eleccions municipals.
Les particularitats de viure en un passatge privat afectat
Al passatge de Santa Eulàlia la calçada no està asfaltada. Les voreres són inexistents en alguns trams i, en d’altres, se les van construir els mateixos veïns. Entre ells s’organitzen l’aparcament perquè el terreny és propietat privada. Això és el que indica la cadena que hi ha a banda i banda del carrer, i una placa que els veïns van penjar al cantó del carrer d’Escòcia. No hi ha servei públic de neteja i l’únic que corre a càrrec de l’Ajuntament és la il·luminació.
“Estem units com a veïns però de vegades es donen casos que nosaltres no podem controlar”, explica en Sebastià, que viu amb els fills en una de les cantonades del passatge. Es refereix a ciutadans que entren al passeig perquè les mascotes facin les necessitats. “Veuen la calçada sense asfaltar i es pensen que això és un pipicà”, denuncia en Jordi Sánchez. Però, malgrat les dificultats, és un peix que es mossega la cua. “Si ens han de fer fora en qualsevol moment, no invertirem en millores al carrer.”
