Osàcar ha assegurat que no sap res de les comissions de la constructora a canvi d’obra pública, que tot el que han explicat Millet i Montull sobre ell és “rotundament fals” i ha respost al fiscal que ho han fet per justificar els desviaments de fons a benefici d’ells mateixos. Ha dit que Convergència no va rebre mai diners en efectiu, “sempre eren xecs nominals. Ja sabem que no podem rebre diners en efectiu. És il·legal“.
Ha dit que només anava al Palau de la Música un parell de cops l’any per signar els convenis entre la institució i la Fundació Trias Fargas. Ha detallat que Montull el trucava i li deia “senyor Osàcar, no em deia mai Daniel, ja tinc el conveni preparat, pot passar a signar”.
Osàcar ha explicat que els convenis entre la fundació Trias Fargas i el Palau van començar a fer abans que ell assumís el càrrec i que l’objectiu era ajudar a l’Orfeó Català a desenvolupar l’objectiu de difondre la cultura catalana. El fiscal Emilio Sánchez-Ulled ha intentat treure l’entrellat sobre a què va dedicar la fundació els més de 600.000 euros que va rebre del Palau. Segons Osàcar, la fundació no es va encarregar directament de fer res perquè eren els militants del partit als municipis que governava Convergència els que “es preocupaven d’influir” que a la festa major hi haguessin actuacions de sardanes, corals i grups catalans.
En les qüestions inicials de la primera sessió del judici, l’advocat d’Osàcar va al·legar que els delictes havien prescrit, un fet que la fiscalia va descartar.
