Ja s’està provant en assajos clínics amb pacients a Barcelona, Nova York i Toronto i ara el Vall d’Hebron Institute of Oncology presenta en societat el nou fàrmac desenvolupat. S’anomena MSC-1 i, sobretot, lluita per neutralitzar els efectes de la citocina LIF, present en alguns tumors.
D’una banda, el LIF s’encarrega de fer proliferar les cèl·lules mare tumorals, de manera que contribueix a la metàstasi i les recaigudes. I aquí és on intervé en primer lloc el fàrmac MSC-1. Una de les seves funcions és bloquejar aquesta funció, tal com explica el doctor Joan Seoane, director del co-Programa de Recerca Preclínica i Translacional del VHIO i encarregat de liderar el treball: “El bloqueig del LIF elimina les cèl·lules mare tumorals, i d’aquesta manera es podrien prevenir la metàstasi i les recaigudes”.
Aquest és, de fet, un comportament del LIF que havia provat anteriorment aquest equip investigador, però ara hi han afegit una novetat important. Han vist que, alhora, el LIF desactiva el procés d’alarma perquè el sistema immunitari no lluiti contra el tumor. Seoane fa un paral·lelisme quan n’explica el funcionament com si “un lladre desactivés el sistema d’alarma d’un banc perquè no hi arribés la policia”. Així doncs, el bloqueig de la citocina LIF també permet “reactivar la crida a les cèl·lules T, que arriben al tumor per destruir-lo”. És a dir, es reactiva el sistema immunitari que ataca de nou contra el tumor.
La selecció dels pacients
Aquesta nova via terapèutica, però, no és vàlida per a tots els tipus de càncer. Només és efectiva en aquells casos en què hi ha un alt nivell de LIF. Això passa, per exemple, en els glioblastomes, el càncer de pàncrees, el d’ovari, pulmó i pròstata: “És important fer una preselecció de pacients i identificar els que tenen alts nivells de LIF, ja que seran els que es podran beneficiar d’aquest nou tractament”, assenyala Seoane.
