“No demanem res, només volem que no es torni a repetir”

Ja tenen 85 i 95 anys però se'n recorden com si fos ahir. D'una manera o una altra tots dos van ser víctimes d'uns bombardeigs de l'aviació italiana que van terroritzar els barcelonins durant tres anys. L'Anna Raya va quedar ferida quan a l'escola de la Barceloneta on anava va caure una bomba. Uns soldats la van dur a l'hospital. "Allò era ple de morts. Jo que era petita, tenia vuit anyets, me'n vaig anar corrents corrents cap a casa quan vaig veure allò." Quan va esclatar la guerra l'Alfons Cánovas ja era major d'edat i va ser enviat al front. El seu pare, però, va morir en els bombardeigs. Al final de la guerra, l'Alfons va tornar a Barcelona i també va haver de conviure amb les bombes. L'ambient de Barcelona havia canviat totalment. ALFONS CÁNOVAS "Hi havia nerviosisme, buscar on amagar-te, però de vegades, no donava temps. Eren més ràpides les bombes que les persones. La gent preocupada, cadascú anava a la seva, buscant quelcom per menjar, era l'obsessió. Trobar menjar allà on fos i com fos." "Era tanta la intranquil·litat que la gent ja no sortia perquè senties els avions que passaven gairebé arran i ametrallant la gent que veien pel carrer." Tots dos van decidir col·laborar amb l'associació Altraitalia perquè s'investiguin uns atacs que van causar més de 5.000 morts a la ciutat. La seva voluntat, però, no és assenyalar-ne els culpables. "Jo ho he perdonat, oblidat no. Penso en aquella criatura de vuit anys que no vaig morir de miracle." "S'ha de fer el possible perquè això no es torni a repetir. I si la nostra col·laboració serveix, n'estarem molt satisfets. No demanem res. Jo, fins i tot, perdono."