Ha estat un dels escenaris més importants d'aquests mundials i també el que ha mobilitzat més públic. El 50% de les entrades venudes han estat per a les proves de natació al Sant Jordi. Però les que han aconseguit guanyar més seguidors són les de sincronitzada, amb 32.000 espectadors, el rècord per a una competició femenina a Espanya. L'assistència ha superat les previsions del consistori, amb un total de 267.000 espectadors. Una xifra que han arrodonit les 42.000 persones que van presenciar els salts de gran alçada i aigües obertes fora de les grades. La resta, 225.000 van passar per taquilla. MAITE FANDOS, copresidenta dels Mundials de Natació "Fem una valoració molt positiva. Ha demostrat un cop més que Barcelona pot ser i és una capital de l'esport, que l'esport és un element importantíssim per a la nostra ciutat que ens situa al món. Sempre expliquem que els Jocs Olímpics del 92 van ser els que van situar Barcelona al mapa del món. Ara podem tornar a dir que continuem organitzant esdeveniments esportius de primer nivell." Un esdeveniment que per a Fandos serà recordat com el mundial de les dones, perquè han aconseguit batre sis rècords mundials i en el cas espanyol, per les dotze medalles obtingudes en proves femenines. Uns èxits que han seguit de prop periodistes d'arreu del món. Només a l'estat s'han publicat 13.000 notícies sobre aquests mundials.

Els Mundials de Natació de Barcelona han venut 225.000 entrades, una xifra que ha superat les expectatives i ha elevat un 48% les previsions de recaptació. Les entrades es van exhaurir en la cerimònia inaugural, en dues jornades de natació sincronitzada, a la final de  waterpolo i en quatre finals de natació.

La meitat de les entrades venudes corresponen a competicions de natació, habitualment les més seguides, però també hi ha un 20% que són de natació sincronitzada, cosa que equival a més de 32.000 espectadors. Al Mundial de fa 10 anys, la sincro no representava més del 8% del públic.

La xifra total d’espectadors del Mundial s’eleva fins als 267.000 gràcies a la natació en aigües obertes i els salts de gran altura -o “high diving”- que es van fer al Port Vell. Aquests espectacles eren d’accés lliure i unes 42.000 persones van aprofitar per gaudir en directe de les imatges espectaculars que també es van poder veure per televisió, amb la ciutat de Barcelona de fons.

En fer balanç d’aquests Mundials, la regidora d’Esports i copresidenta del comitè organitzador, Maite Fandos, ha destacat que “hem tornat a ensenyar Barcelona al món, amb imatges que de vegades semblaven més un espot de la ciutat que un esdeveniment esportiu”. El president de la Federació Internacional de Natació, Julio Maglione, també s’ha mostrat satisfet de contribuir a la projecció internacional d’una ciutat que, segons ha dit, ha acollit de manera immillorable a tota la gran família de la natació.

Fandos també ha volgut destacar que “aquest ha estat el Mundial de les dones”, que han batut sis rècords mundials i que també han estat les guanyadores de les 11 medalles espanyoles assolides fins ara, 10 de les quals per esportistes catalanes.

De fet, el president de la Reial Federació Espanyola de  Natació, Fernando Carpena, ha mostrat la seva “preocupació” pels  resultats obtinguts en les categories masculines, però s’ha mostrat  convençut que s’està treballant en la direcció correcta i que, a mitjà termini, els èxits masculins s’equipararan als femenins.

L’organització també ha valorat molt positivament el funcionament de tot el dispositiu de mobilitat i seguretat al voltant de les seus d’aquests Mundials, sobretot a Montjuïc. Pel que fa a l’impacte econòmic sobre la ciutat, el comitè organitzador ha encarregat un informe detallat que estarà enllestit en un mes i mig. En tot cas, Maglione ha assegurat que la inversió duta a terme per tots els actors implicats ha estat recuperada amb escreix.