El primer semestre del 2020 va deixar una xifra esfereïdora en la demografia catalana a causa de la primera onada de la pandèmia de la covid-19. Segons dades, encara provisionals, de l’Institut Nacional d’Estadística, la mortalitat va créixer un 32 % respecte al 2019. Es tracta d’una xifra molt elevada comparada amb les habituals i que no es donava des de feia més de 100 anys.

Xifres històriques

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística constaten un creixement històric de la mortalitat. “Ens hem de remuntar 100 anys per trobar un augment de defuncions tan gran”, afirma Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les comunitats autònomes de Catalunya, amb 44.414 morts, i Madrid, amb 40.710, són les que més han patit aquest augment.

Ens hem de remuntar 100 anys per trobar un augment de defuncions tan gran”
Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB

Pel que fa al creixement vegetatiu de la població, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions, les dades també han estat devastadores. En el primer semestre de l’any 2020, va haver-hi a Catalunya 168.047 naixements i 262.373 defuncions, per tant, un saldo vegetatiu de -94.326, que duplica la xifra del 2019. Segons Albert Esteve, a finals d’aquest 2021 la xifra arribarà als -200.000, “una diferència tan gran que no s’havia vist des de l’època de la grip del 1918”.

S’estanca l’esperança de vida amb bona salut

Totes aquestes dades han tingut un impacte negatiu en l’esperança de vida de la població. Un estudi publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mostra com s’ha estancat en 65 la xifra d’anys viscuts amb bona salut de la gent gran a Espanya. I és que a partir dels 65 anys, la mala salut acompanya especialment els homes, que sumen anys de vida però resten anys de vida lliure de malaltia.

Els homes han guanyat 1,3 anys de vida però han perdut 0,4 anys de vida sense malalties”
Pilar Zueras, investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB

Segons Pilar Zueras, investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, “els homes han guanyat 1,3 anys de vida però han perdut 0,4 anys de vida sense malalties”. En canvi, la situació de les dones és diferent, ja que han augmentat l’esperança de vida 1,4 anys i han guanyat 0,3 anys lliures de malaltia.

Aquests resultats expliquen per què la mortalitat masculina per la covid-19 és més elevada, tot i que les dones estan més exposades a la infecció per la feminització dels treballs de cures. “Les dones estan més presents en la primera línia del sector sanitari”, destaca Zueras.