En el cas dels falsos avisos d’atemptat, els missatges acostumen a apel·lar a suposades informacions privilegiades conegudes a través d’un amic o familiar amb contactes i fan recomanacions sobre com evitar l’amenaça. Els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i els serveis d’emergència han demanat que no es doni credibilitat a aquest tipus d’informacions.

Un fenomen que no és nou

Les cadenes de missatges a través del mòbil que exposen una situació sensible o que afecta els usuaris i demanen que s’enviï el mateix text a altres persones han existit des que es va generalitzar l’ús del correu electrònic. Són els anomenats “hoax”, missatges o fotografies amb una informació falsa que neixen amb l’objectiu d’arribar a molta gent i crear confusió.

Els més famosos són els que anuncien que una plataforma gratuïta passarà a ser de pagament o els que pronostiquen desgràcies si no es fa arribar el missatge a un determinat nombre de persones. Els creadors d’aquestes informacions falses s’aprofiten del desconeixement dels usuaris o d’una situació especialment delicada per difondre-les de forma massiva.

Tot i que aquests missatges han tingut més ressò els últims dies arran dels fets de París, els “hoax” sobre atemptats són un fenomen que s’ha repetit en diverses ocasions i en formats variats. Un dels que ha tingut més ressò en els últims mesos a l’estat és el que mostrava una noia explicant a través d’una nota d’àudio que hi hauria un atemptat a Madrid l’1 de maig.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a