“El problema de Barcelona és que la mitjana de contaminació de l’any ja és elevada“, explica Xavier Querol, investigador del CSIC i membre del Grup de Treball Científico-Tècnic que treballa en aquesta qüestió. Precisament, aquest grup tècnic ha començat a plantejar ja un paquet de mesures estructurals que, més enllà del protocol per als episodis de contaminació molt elevada, ajudin a reduir el nivell de contaminació habitual a la ciutat.
“El que demanem són mesures permanents que durin tot l’any per canviar el model de mobilitat insostenible“, apunta Maria Garcia, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. “Necessitem restringir el trànsit al centre de la ciutat com fan més de 200 ciutats europees i donar un gran impuls al transport públic”, afegeix.
En aquest sentit, les entitats reclamen una aposta clara per les bicicletes i els vianants o revisar les tarifes i el funcionament dels transports públics, un diagnòstic que comparteix Xavier Querol, per qui “la millor de mesura de qualitat de l’aire a Barcelona seria que el servei de Rodalies funcioni bé”.
Moltes d’aquestes mesures, però, no depenen només de l’Ajuntament de Barcelona, i per això l’investigador celebra que en els darrers temps hi ha hagut “un canvi del cent per cent” pel que fa a la implicació metropolitana. Posa com a exemple el darrer episodi de contaminació que va declarar la Generalitat, després d’haver-se coordinat amb el govern municipal.
L’experiència d’altres ciutats
Malgrat els elevats nivells de contaminació, els experts reconeixen que la qualitat de l’aire a la ciutat ha millorat molt pel que fa a la presència de partícules en suspensió. Si a l’any 2.000 la mitjana era de 45 µm/m3, actualment és de 27. No passa el mateix amb l’òxid de nitrogen, que segueix sent molt elevat.
Per fer front a aquesta situació, els dies de molta contaminació Madrid limita la velocitat i la ciruclació de vehciles segons la matrícula i redueixen les zones d’aparcament. Si els capítols de pol·lució s’allarguen, la normativa també preveu prohibir l’ús de tots els cotxes, a excepció dels residents i de casos puntuals.
A Alemanya ja hi ha més de 70 ciutats que han delimitat zones de baixa emissió on no poden accediur els vehicles més contaminants. París restringeix el trànsit rodat al centre en funció de les matrícules i a partir de 2020 podria endurir les restriccions limitant l’accés al centre als vehicles que duguin tres o més passatgers o establint els diumenges com a dia sense cotxes. I a Londres, els vechicles que volen circular pel centre entre setmana durant les hores punta han de pagar 14 euros al dia. Una mesura que també es plantegen endurir de cara a 2020, restringint la circulació al Downtown als vehicles híbrids i els elèctrics, i decretant els diumenges com a dies sense cotxes.
