L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya va fer 102.006 actuacions durant l’any 2022, la xifra més alta registrada mai en un sol any en aquesta institució. Poc més de dos terços (el 67,1 %) d’aquestes intervencions corresponen a actuacions a la jurisdicció penal i inclouen gairebé 4.454 autòpsies però també reconeixements de lesions (40.004), valoracions psiquiàtriques (8.487), assistències mèdiques a detinguts (2.483), aixecaments de cadàvers (3.777), reconeixements de víctimes d’agressió sexual (1.453) i valoracions de mala pràctica mèdica (195), entre d’altres.

La medicina forense dins de les polítiques de salut

Totes aquestes són dades de la memòria del 2022 que s’ha presentat aquest dijous. Però més enllà de les xifres, aquest organisme vol humanitzar les ciències forenses i apropar-les a la medicina social. En paraules del seu director, Eneko Barbería, “la medicina forense és la medicina dels morts”, però la informació que proporciona pot ser molt útil per millorar la salut i la vida de les persones”. En definitiva, apunta Barbería “conèixer millor les morts ens ajuda a prevenir-ne de noves”.

En aquest sentit, per exemple la institució vol aplicar una nova mirada en les autòpsies: “Serveixen per explicar què ha passat, quan, com i per què” ha recordat Barbería. Una informació de valor per al jutge i per a la família, però que “també té un potencial clínic molt rellevant”.

La mort sobtada i les mutacions genètiques

Les autòpsies per mort natural són la gran majoria (60 %) i segons els professionals obren noves oportunitats per apropar la medicina legal a la medicina preventiva.

Tres de cada quatre morts naturals són morts sobtades per causa cardiovascular, bàsicament cardiopaties. En les persones majors de 50 anys estan sobretot relacionades amb el tabaquisme i el colesterol, però en la població més jove poden tenir una causa genètica. En aquest cas, detectar-ho serveix per prevenir noves defuncions en altres membres de la família que puguin estar en risc de patir la mateixa alteració genètica. Per això, aquest 2023 s’ha creat la primera Unitat de Mort Sobtada de tot l’estat.

El 33 % de les autòpsies van ser per morts violentes, que inclouen les defuncions accidentals (801), els suïcidis (608) i els homicidis (56).

En aquest àmbit, les dades forenses també són molt útils per al coneixement de les conductes suïcides mortals. Això, apunten, contribueix a millorar les polítiques de prevenció del suïcidi i per això l’institut va començar a col·laborar, el 2022, amb el Departament de Salut per facilitar l’accés directe i a temps real a aquestes dades.

Més intervencions en agressions sexuals

Pel que fa a les intervencions en casos d’agressions sexuals, l’institut constata com en els darrers anys han augmentat coincidint amb l’increment de denúncies d’aquest tipus, que també s’han registrat en institucions hospitalàries, policials i judicials. L’institut forense ho atribueix a l’impacte de les polítiques i campanyes de conscienciació social que s’han fet en els darrers anys.

El 2022 s’han fet més reconeixements urgents a víctimes (1.453), més valoracions de lesions (5.776) i més peticions d’anàlisi de mostres biològiques al laboratori (1.411).

A més, durant el 2022 es va posar en marxa la Unitat de Valoració de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans amb l’objectiu de donar millors respostes pericials en casos considerats de gravetat extrema.

Un donant de cadàver pot beneficiar fins a 100 pacients

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya també fa balanç del seu paper com a centre donant de teixits provinents de cadàvers, una activitat que va iniciar l’any 2017. En aquest temps s’han fet 1.800 donacions de teixits, gairebé la meitat de còrnies.

Actualment, el 23 % de les donacions de cadàvers que es registren al Banc de Sang i Teixits provenen de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Cal recordar, però, que les donacions sempre requereixen el consentiment de la família i l’autorització judicial, a banda de complir amb els requisits medicosanitaris habituals. Es calcula que un únic donant de cadàver pot millorar la vida d’uns 100 pacients.