LOURDES PONCE, 9Barris Acull "Jo sóc la Lourdes Ponce. Vaig venir a Barcelona l'any 1972. Jo vaig venir teòricament per millorar perquè estava angoixada socialment, a una capital de província una dona amb 22 anys i jo esperava una altra cosa de la vida. Aleshores vaig tenir l'oportunitat de venir aquí a Barcelona, em va semblar que això era Europa i em vaig quedar. Jo els últims tres anys que vaig treballar vaig tornar a agafar el metro com quan vaig arribar a Barcelona i aleshores vaig veure que la població del metro era molt diferent a la de quan jo vaig arribar. Però molt diferent de color, però en el fons era el mateix, era la mateixa sensació. La il·lusió que veies en la gent, o l'angoixa de vegades perquè no sabien si treballarien o no, era la mateixa. M'hi vaig sentir molt identificada. Jo vaig pensar que era una cosa molt interessant, treballar des de Nou Barris el tema de l'arribada dels nous veïns i les noves veïnes, perquè pensava que sabia molt del que era emigrar, sabia molt del que era deixar la teva terra."
