L’abril del 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Va ser una normativa pionera a escala internacional que, entre altres coses, estableix com ha d’actuar l’administració per combatre aquest tipus de violència i donar drets a les víctimes.
Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones i deu anys després de l’aprovació de la llei contra la violència masclista, ara cal avaluar-ne els resultats. Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de la Dona, creu que la normativa catalana ha servit fer visible aquesta xacra.
“Fa deu anys gairebé ningú en parlava. Era quasi invisible. Amb la llei, hem vist un canvi radical. Ho veiem en manifestacions com la del 8 de març, o en reaccions ciutadanes com la sentència de La Manada.”
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”200.000 persones es van manifestar per la vaga feminista del 8-M” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/manifestacio-vaga-feminista-8m-multitudinaria/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
Des que es va aprovar la llei el 2008, 104 dones han estat assassinades a Catalunya per violència masclista, i el nombre de denúncies no s’aconsegueix reduir. 
És suficient la implementació de la Llei 5/2008 per combatre aquesta xacra? Carla Vall, advocada de Nèmesi, valora positivament que la normativa catalana hagi estat pionera internacionalment en aquest àmbit, però considera que hi ha hagut limitacions en el seu desplegament. Vall assegura que “llei catalana no té l’opció de tenir sancions. És assistencial: atorga drets i invoca unes obligacions als operadors jurídics, però no es fonamenta en els delictes”.
“Hi ha mesures preventives que estan blindades per la llei catalana, però cal desplegar-les. Fins ara, s’han desplegat amb limitacions. El que hem de fer ara és que s’implementi a tots els sectors.”
Formació en gènere als juristes
En aquesta línia, l’advocada especialitzada en gènere veu mancances en molts àmbits. Creu que calen més recursos per garantir una educació d’igualtat de gènere als nens i joves. Sentències judicials recents com la de La Manada han posat el masclisme de la justícia espanyola a debat. Carla Vall també aposta per formar en gènere tots els juristes. “Estem en una situació estructural de violència. Se’ns està ensenyant que ser dona és una sanció en si mateixa”, explica l’advocada.
L’Institut Català de la Dona també aposta per incrementar les polítiques de prevenció per evitar les situacions de violència masclista. “Al sistema judicial espanyol continua imperant un masclisme que impera igual a la resta de la societat”, explica la seva presidenta, Núria Balada. En aquest sentit, creu que la formació en gènere als operadors jurídics pot ajudar-los a identificar la violència masclista i saber d’on prové. Aquesta sensibilització, explica, s’ha de fer de manera compartida entre les administracions locals, catalana i espanyola.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Clam contra les agressions masclistes i el patriarcat institucional” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/manifestacio-contra-violencia-masclista/|||” css=”.vc_custom_1540210391676{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
Servei d’atenció permanent: 900 900 120
Hi ha habilitat un servei d’atenció permanent contra la violència masclista. És el 900 900 120. La línia és gratuïta i confidencial i funciona cada dia de l’any, les 24 hores.
