Joan de Borbó, pare del rei Joan Carles I, s’autodenominava comte de Barcelona i va ostentar el títol de forma vitalícia fins a la seva mort, segons va establir el Reial decret 1368/1987 del 6 de novembre. Segons fonts de la casa reial consultades per BTV, quan va morir Joan de Borbó l’any 1993 el títol de comte de Barcelona va quedar vacant i “quedarà sense ús fins que el futur rei Felip VI no el concedeixi a ningú”.
Unes afirmacions que nega l’historiador Armand de Fluvià, que explica que “es tracta d’un títol de sobirania” indissociable del de rei d’Espanya que no pot quedar vacant i que adquirirà Felip VI quan sigui coronat, juntament amb tots els títols històrics de la monarquia.
Un error històric
Segons Fluvià, “quan va morir Alfons XIII, Joan de Borbó va escollir el títol de comte de Barcelona perquè “dir comte de Barcelona era exactament el mateix que dir rei d’Espanya“. Un reconeixement que buscava el pare de Joan Carles, així com el tractament de majestat i de rei. Ara bé, des del punt de vista històric, l’heraldista afirma que Joan Carles “no li hauria d’haver mantingut el títol” perquè és incompatible i rebla que “si haguessin entès que era un títol de sobirania, Joan de Borbó hauria estat el rei de Catalunya”. Per tant es tracta d’un títol indestriable del de rei d’Espanya ja que, si algú l’ostenta de forma independent, seria el sobirà de Catalunya i tindria les obligacions de servir el seu poble.
De la Casa de Barcelona als borbons
A diferència d’altres títols, com el de comte de Güell, que és nobiliari, el títol de comte de Barcelona és un títol de sobirania. Per tant, fa referència a països que han estat sobirans com és el cas de Catalunya, i que actualment es considera “un territori independent que està dins d’un regne”, explica Armand de Fluvià. El títol es remunta a la Casa de Barcelona, al segle IX, i el primer en transmetre’l de forma hereditària va ser Guifré el Pilós; a partir d’aquí, va passar de forma contínua per les cases Trastàmara i Àustria fins a arribar als borbons.
