El Jesús Ruiz va entrar a treballar com a educador social al Centre d’Acollida Assís fa dues dècades. Ha estat el director de l’entitat durant els últims 17 anys, i ara ha decidit canviar de rumb per anar-se’n a la fundació Malalts Mentals Catalunya. Assegura que Assís s’ha convertit en tot un referent en l’àmbit del sensellarisme i en l’ajuda específica a dones que es troben en aquesta situació. Se’n va content per la feina feta a Assís, il·lusionat pel nou projecte que comença, però també trist, per tot el que deixa.
Una entitat en adaptació constant
El Centre d’Acollida Assís del barri de Sarrià es va posar en marxa el 2002. Ruiz hi va entrar només dos anys després, primer el van contractar per coordinar el voluntariat i derivar les persones a altres recursos d’atenció social. Llavors atenien unes 70 persones al dia i els proporcionaven serveis bàsics i, actualment, n’atenen 150 i ofereixen molts altres serveis.
L’entitat ha anat evolucionant per donar resposta a les necessitats de les persones en situació de sense llar. El perfil dels usuaris ha anat canviant i ha estat marcat per les diverses crisis econòmiques que han afectat la nostra societat. “Abans del 2007, el 95 % de les persones que ateníem eren homes del país, i alguns de països de l’est, de l’antiga URSS o de la guerra dels Balcans”, explica Ruiz. “El 2007 ens arriba una crisi vinculada a l’habitatge, la construcció i la restauració, i canvia completament el perfil. Comença a arribar gent més jove, d’altres procedències, i posem en marxa projectes d’habitatge, projectes d’inserció laboral”.
La pandèmia va augmentar els usuaris en un 30 %
Durant la pandèmia de la covid-19, Assís va tornar a tenir un augment dels usuaris. “Durant el confinament, per primera vegada ens trobem amb famílies amb nens que ens demanen ajuda”, explica. Ruiz afegeix que “després del confinament arriba gent que perd l’habitació o el pis on vivien, persones que havien tingut una feina, un habitatge i que van caure i que mai no s’haguessin pensat que es trobarien en aquesta situació”. Tot i que des d’Assís tenen un centenar de persones allotjades en pisos i centres residencials i cada any augmenten el nombre d’habitatges i recursos, expliquen que no és suficient perquè han crescut exponencialment les persones abocades a situacions de sensellarisme.
Ruiz recorda que la immensa majoria estem més a prop de la situació de sensellarisme que de tenir un vaixell al port de Barcelona. “Haver de tancar un negoci o perdre la feina, la pèrdua d’un familiar molt proper, un problema greu de salut, etc. Quan els homes arriben aquí han patit quatre o cinc successos vitals estressants i les dones una mitjana d’uns 12″.
Referents en atenció a les dones en situació de sensellarisme
L’any 2016 Assís es va especialitzar en l’atenció envers les dones, convertint-se en un referent en aquest àmbit. Des de llavors han posat en marxa projectes com la Llar Impuls l’any 2020, la Violeta el 2021 i el març del 2024, la llar Rosario Endrinal, amb 10 apartaments destinats a dones en situació de sensellarisme cronificat.
“Calen polítiques per treballar les causes”
Fa 1 any que Assís s’ha traslladat al nou edifici de la via Augusta, amb molt més espai i serveis que l’anterior. L’entitat, que compta amb 40 professionals i 300 voluntaris, atén 2.000 persones cada any.
Tot i que l’entitat ha fet i està fent molta feina sumant esforços i treballant en xarxa, Ruiz recorda que per millorar la situació de les persones en situació de sensellar s’ha de treballar sobre les causes. “Per fer-ho cal tenir estratègies i, per això, necessitem polítiques: polítiques d’habitatge, polítiques d’inserció laboral, polítiques fiscals, polítiques migratòries… Tenim gent que ve aquí, que no podrà tirar endavant si no es legalitza la seva situació, perquè no pot treballar”, lamenta Ruiz.
