Com ha de ser l’escola del segle XXI? Aquest és el repte que intenten donar resposta una trentena de centres públics i concertats que participen en el Pla 2030 d’actualització del sistema educatiu. Un d’aquests centres és els Jesuïtes de Gràcia – Col·legi Kostka, que ja fa sis anys que treballen per repensar espais, dinàmiques i maneres d’abordar l’aprenentatge i l’educació.

L’objectiu d’aquest pla, impulsat per la Fundació Bofill i UNESCOCAT, és imaginar l’escola del present i del futur, un procés d’aprenentatge centrat en l’alumne i la seva relació amb l’entorn.

L’infant és el protagonista

El Col·legi Kostka va començar a implantar un projecte transformador l’any 2014, ara pràcticament tots els cursos ja estan immersos en el model Horitzó Més, un pla que posa el focus en l’alumne, ja no es tracta d’educar, sinó d’aprendre.

L’objectiu és que cada estudiant desenvolupi el seu projecte vital i vocacional i conegui el seu entorn per tenir una mirada crítica i actuar local i globalment. “Quan el mestre és el protagonista, el que necessites és veure’ls a tots quiets, individualment, però, en canvi, quan poses el focus en l’alumne i saps que només aprendrà si se socialitza, si aprèn amb i dels altres, ja no és l’ensenyar, sinó que l’alumne aprèn, aquest és el seu objectiu”, explica l’Anna Segura, directora general de Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka.

Potenciar la cooperació dins de l’aula

Aquest canvi de paradigma en l’educació ha portat al centre a fer un canvi també a les aules per poder generar cooperació i interacció. “La classe és el doble de gran i hi ha més nens. Treballem amb el mateix grup, però pots anar per la classe preguntant”, apunta l’Ángel del Valle, alumne de sisè. No hi ha cadires ni taules assignades, els estudiants poden moure’s lliurement o buscar el racó on se sentin més còmodes. No hi ha taula del professor, ja que el protagonisme està en els alumnes.

Codocència complementària

Per fer això, s’han tirat parets i s’han ajuntat grups i s’ha apostat per la codocència, és a dir, hi ha dos tutors ensenyant alhora. Diuen que tots aprenen cada dia i els professors acompanyen els alumnes en aquest aprenentatge. La Jana Masdeu, alumna de sisè, diu que amb aquest mètode “tenim el doble de coses per aprendre, perquè cadascú té les seves maneres d’explicar-ho i ho aprenem de diferents maneres”. En aquesta classe un professor ve del món de les belles arts i l’altre del científic, d’aquesta manera es complementen amb creativitat i rigor.

La pandèmia ha obligat a mantenir els grups a certa distància, però han intentat mantenir la idea d’aquest sistema educació que esperen que serveixi per crear un Pla 2030 de transformació del sistema educatiu que a la llarga arribi a tots els centres.