La monologuista i activista feminista Pamela Palenciano denuncia que rep assetjament via Twitter, Facebook i Instagram diàriament. “Fotos de pistoles o insults com ‘gorda’, ‘barriobajera’, ‘orco’ o ‘feminazi’ ho rebo a Twitter” afirma. Afegeix que també rep amenaces de mort i de fer-la callar per telèfon. El seu número és més o menys públic perquè porta el seu monòleg ‘No solo duelen los golpes’ sobre violència masclista a les escoles.

Aquestes xerrades escolars li han provocat, en l’últim any, una campanya d’atacs per part de Vox i simpatitzants del grup d’ultradreta a les xarxes i als mateixos centres. Palenciano afirma que això ha fet que perdi moltes feines perquè hi ha escoles “que no volen ser centre de polèmica”. Explica que, fins i tot, l’Ajuntament de Barcelona va contractar agents de policia de paisà quan va estar fent monòlegs a la ciutat. Les violències en línia han portat a aquesta monologuista a patir ansietat i a haver de contractar una advocada per defensar-se. Per sort, Palenciano afirma tenir molt suport que la “sosté” en èpoques més difícils.

Ciberviolència adreçada a totes les feministes

Pamela Palenciano assegura que els atacs no van dirigits a ella en particular, sinó de “forma simbòlica a totes les feministes”, però que ella els rep perquè està exposada públicament. Afegeix que els insults responen a la “por dels homes a perdre els seus privilegis”. Ángeles Montoya, advocada i directora del Consell de l’Advocacia Catalana assegura que aquestes violències en línia busquen “fer callar les veus de les dones i ferir-nos pel fet de ser dones”.

Una de cada cinc dones a l’estat espanyol pateix agressions a la xarxa, segons dades d’Amnistia Internacional, i això provoca que més del 80 per cent de les víctimes canviïn la manera d’utilitzar-les. L’anonimat dels perfils ocults dificulta sovint la persecució d’aquests delictes i l’ordenament jurídic no sempre pot donar-hi resposta.

Resposta legal insuficient

Montoya afirma que hi ha diferents graus d’assetjament en línia, ja que “no és el mateix que et facin comentaris o insults de forma puntual o que t’ho facin de forma sostinguda en el temps i de forma persistent”. En aquest últim supòsit, “es pot arribar a fer mal de debò”, segons aquesta advocada, i creu que l’ordenament jurídic hauria de pensar una resposta més acurada perquè actualment està pensat més per l’àmbit analògic.

A banda de denunciar el cas a la policia, les expertes aconsellen acudir al canal de denúncia de l’Agència Espanyola de la Protecció de Dades. Asseguren que actua amb rapidesa per suprimir continguts violents a la xarxa i preveu sancions per violació de drets d’imatge en cas que, per exemple, arribin a circular per grups de WhatsApp.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a