Karina Gibert és catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, secretària del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de l’UPC i vicedegana de presidència del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica per Igualtat i Ètica. Amb el seu equip ha desenvolupat una eina tecnològica per diagnosticar les necessitats socials que genera la covid. A partir de l’ús de la ciència de les dades, la gestió del coneixement i la intel·ligència artificial, en pocs minuts es pot tenir una fotografia sobre què els succeeix a les persones en situació de vulnerabilitat. El projecte es diu INSESS-COVID19 i hi han participat serveis socials de tot Catalunya. Les anàlisis que genera el sistema, a partir de dades recollides i generades al moment, directe de ciutadania, són crítiques per anticipar-se a situacions de crisi social. L’objectiu és el de facilitar la feina als gestors públics perquè puguin generar respostes ràpides i adequades a situacions inèdites fins ara.
La covid-19 suposa una disrupció social de conseqüències desconegudes
A banda dels efectes immediats sobre la salut de les persones, quines conseqüències socials està tenint la covid-19?
La covid planteja un procés de confinament total de la població pràcticament a escala mundial. Aquesta situació, que no havia passat des de feia segles, ens agafa totalment desprevinguts i gens preparats. Suposa una disrupció social tan gran que té conseqüències desconegudes fins ara. Després que es col·lapsin els serveis sanitaris, el següent pas és el tsunami de la problemàtica social, lligada, precisament, a tots els processos de confinament.
Els esforços per lluitar contra la pandèmia es focalitzen principalment en la sanitat pública, però hi ha d’altres conseqüències greus sobre els nuclis familiars. En aquest sentit, què s’estan trobant?
En aquests moments encara no podem donar resultats definitius, però comencem a veure alguns patrons que són recurrents. Ens trobem amb famílies amb fills petits en què tots dos progenitors han perdut la feina un per fallida de l’empresa i l’altre pendent del cobrament de l’ERTO. Hi ha famílies sense internet i, per tant, sense possibilitats que els infants puguin fer aprenentatge en línia. O situacions de solitud de persones grans que viuen soles. I no solament això. Hi ha famílies senceres que viuen de la pensió de les persones grans. També ens trobem en situacions terribles on dones víctimes de violència masclista es veuen obligades a confinar-se amb el seu cònjuge maltractador.
Després que es col·lapsin els serveis sanitaris, el següent que ve és el tsunami de la problemàtica social
Quin altre tipus de vulnerabilitats han sorgit?
El projecte ha detectat persones en processos de regularització en situació de risc d’exclusió. S’han quedat sense permís de residència i, per tant, sense possibilitats de poder treballar. En tancar els jutjats, molts processos legals com ara d’indemnització per acomiadament no es van poder completar. Moltes dones víctimes de violència masclista estaven en processos de divorci o d’una ordre d’allunyament. Tot plegat es va interrompre amb el confinament.
Què s’hauria de fer en un futur?
Són situacions bastant escandaloses, pròpies d’una situació que ens ha dut la pandèmia de la covid-19 i que abans no s’havien donat. En el cas de la violència masclista, en un futur, probablement, els Serveis Socials hauran de pensar a oferir un espai perquè les dones amb risc de ser maltractades es puguin confinar fora del domicili. Aquesta és una protecció que, ni s’hi havia pensat, ni s’havia ofert mai perquè era una situació que no havíem viscut fins ara.
La covid-19 fa que les dades històriques acumulades no siguin fiables per analitzar el que està succeint
Aleshores, les dades històriques que tenen les administracions per poder preveure necessitats futures són robustes i fiables?
La disrupció que ha generat la covid19 fa que les dades històriques acumulades fins ara tampoc siguin fiables per analitzar el que està succeint. Per exemple, saber quina era la situació de les famílies amb pobresa energètica abans de la pandèmia, ara no serà un bon predictor de quines són les necessitats actuals perquè l’impacte de la pandèmia no l’hem quantificat.
I això és el que es pot fer amb el projecte INSESS-COVID19 que ha liderat? Es pot quantificar l’impacte de la pandèmia en un moment determinat?
El projecte INSESS-COVID19, que vol dir “identificació de necessitats socials emergents”, no necessita de dades històriques perquè les obté al moment a partir de qüestionaris que respon una mostra determinada de persones en situació de vulnerabilitat. L’enquesta es pot fer a partir d’una aplicació per a telèfon mòbil. Òbviament el procés garanteix estrictament l’anonimat de les persones que responen.
Quan a qualsevol gestor de polítiques públiques li falti informació, que el sistema no hagi recollit, podrà emetre una consulta i en qüestió de minuts disposarà d’una anàlisi de resultats. I això és crític per prendre decisions de manera ràpida i eficaç. I serveix per establir protocols per a situacions futures.
Quant de temps es necessita per obtenir una anàlisi de la situació de vulnerabilitat?
El temps que triga un ciutadà en aportar informació és d’uns 20 minuts i la tecnologia que hem desenvolupat pot actualitzar les anàlisis de manera automàtica entre un quart i mitja hora. I això és molt potent. Significa que es transmet informació crítica a persones que prenen decisions, defineixen estratègies i polítiques públiques. Els permet treballar amb dades fiables, robustes i consistents. Ja no els cal cercar resultats a partir de bases de dades que contenen una informació que ja ha caducat. Ara podem obtenir coneixement actualitzat, rellevant i crític de manera directa de la població objectiu i rebre-la analitzada en molt poca estona.
