Aquests dies s’ha posat al descobert la inscripció “Manzana 10” a la façana de la Casa Tarragó, que correspondria a la numeració que usava l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà per identificar les illes de cases dins la quadrícula que va dissenyar. L’edifici el va construir el mestre d’obra Antoni Valls Galí el 1864 i està considerada la primera casa del nou Eixample del pla Cerdà.
La inscripció ara es troba tapada amb una fusta
La inscripció de la façana, ara coberta amb una fusta, s’ha fet visible en aplicar el revestiment de la paret mitgera durant les obres de rehabilitació de la finca. Correspondria a l’ordenació dels carrers amb lletres i números feta per Cerdà. El 2016, l’Ajuntament ja va aprovar modificar el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat per incloure-hi aquesta finca del carrer d’Urgell, 30. Se li va atorgar un nivell de protecció C, que impedeix que s’enderroqui o es transformi irreversiblement, tot i ser de titularitat privada.
L’Ajuntament veurà com conservar-la
La direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni ha parlat amb el promotor, que s’ha compromès a protegir-la provisionalment per poder analitzar-la i valorar si és adient conservar-la i de quina manera. La finca ocupa una cantonada entre Comte d’Urgell i Floridablanca i s’adapta de manera peculiar a la trama Cerdà, ja que és una de les primeres construccions bastides a l’Eixample. Es tracta d’un exemple típic d’arquitectura de mestre d’obra de mitjans de segle XIX que defuig la monumentalitat i es basa en plantejaments en què imperen la senzillesa, l’ordenació i la simetria.
La primera casa de l’Eixample?
Per a Mercè Tatjer és una de les primeres edificacions que es fan al barri, però possiblement no l’única, ja que assegura que encara es conserven algunes cases dels anys 1863 i 1864. En tot cas, Enric Granell, arquitecte i professor titular d’història de l’arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) – UPC, considera que, tot i que segurament es va realitzar cap al 1864, el projecte és del 1861, cosa que la situa com la primera construcció del pla Cerdà. Es va construir en una etapa de transició, quan el nou urbanisme encara convivia amb la trama antiga dels camins de ronda.
Tatjer, que en destaca la rellevància per al barri, hi té també un vincle emocional. La seva àvia va adquirir la finca l’any 1925 prodivís i hi han viscut diverses generacions de la seva família abans que fos adquirida pels propietaris actuals. Per a ella, probablement aquesta condició jurídica i el fet que els propietaris hi tinguessin negocis als baixos, van ser la causa que la casa no es modifiqués mai, ja que no es posaven d’acord.
De venda de carbó, a casa ocupada
Coneguda popularment com La Carboneria per l’establiment de venda de carbó que va allotjar en els anys 50, la finca va ser la seu d’un projecte autogestionat des que va ser ocupada el 2008 fins al 2014, quan la casa va ser desallotjada. Durant els anys d’ocupació es va pintar la façana com a mínim en dues ocasions. El primer mural de la façana, un gran arbre amb moltes branques, es va fer per celebrar un any d’ocupació. Més tard v agafar el relleu un dibuix d’un globus aerostàtic.
Des d’aquell moment, va quedar tancada. El 2016 l’Ajuntament la va incloure en el Pla de protecció del patrimoni i el 2017 va ser adquirida pel grup inversor francès Leasing LWP Spain SL, que el 2019 va començar una rehabilitació per fer-hi pisos, tot i que els veïns la reclamaven com un espai per al barri. La previsió era acabar la remodelació en un any, però encara està pendent de finalitzar. Amb l’actuació es va eliminar el grafit de la façana fet durant l’ocupació de la finca i que els veïns van intentar preservar.
