Segons el comunicat publicat pels Mossos, en les reunions de coordinació es va acordar que la policia catalana seria qui garantiria la presència de dos agents a tots els centres de votació. També remarquen que la previsió per a tots tres cossos era que el caràcter de la jornada fos pacífic, de manera que les unitats d’ordre públic no calia que estiguessin presents inicialment als col·legis. En tot cas, segons els Mossos, es va decidir que aquesta reacció l’assumirien les forces de seguretat de l’Estat però sempre a requeriment dels Mossos d’Esquadra.
Comunicat en relació amb l’informe lliurat al @tsj_cat sobre el dispositiu policial de l’1 d’octubre https://t.co/LdkqZ9MR6y pic.twitter.com/whz1eCoVW9
— Mossos (@mossos) 11 de octubre de 2017
Per això, la policia catalana els retreu que quan van sol·licitar-los suport per impedir la votació, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil ja havien actuat en alguns col·legis, com ara a l’Escola Ramon Llull, sense informar-los ni comunicar-los aquestes actuacions. Els retreuen, a més, que al llarg de la jornada tampoc no els van donar cap explicació de per què s’havia actuat de manera diferent de l’acordada en les reunions de coordinació amb el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.
Els Mossos van impedir la votació a 446 col·legis
En l’informe, remès al TSJC, els Mossos detallen que van impedir que es votés a 446 locals: 297 els van custodiar perquè no obrissin, mentre que a 149 van aturar l’activitat o bé la van aconseguir aturar comissant urnes abans que el col·legi tanqués. Diuen que van comissar més de 400 urnes a 141 centres, paperetes de votació, documents relacionats amb el cens, material informàtic i documentació diversa relacionada amb la preparació de les meses.
Destaquen que en aquells centres on no van poder impedir la votació va ser per la “gran quantitat de persones que hi havia” i perquè “procedir al tancament efectiu hauria comportat un ús de la força que podia haver generat un dany superior al que es pretenia evitar”, una instrucció, aquesta última, que va donar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a tota la prefectura de la policia.
També comuniquen al tribunal la tasca que van dur a terme els dies anteriors a l’1 d’octubre. Asseguren que van fer més de 6.700 actuacions als locals on es podia estar realitzant alguna activitat relacionada amb el referèndum. D’aquestes, 2.240 es van fer els dies 27 i 28 de setembre i més de 4.450, els dies 29 i 30. La tasca va consistir a comprovar si els locals estaven oberts o tancats, esbrinar si s’estava preparant la votació i advertir-los de la prohibició de la votació i de l’obligació de desallotjar el recinte abans de les sis del matí de l’1 d’octubre. L’actuació, diuen, va disposar de 7.850 agents de Mossos que van rebre el suport de prop de 500 efectius de les policies locals.