L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau és recuperar el part vaginal amb seguretat quan els nadons es presenten de peus o de cul -natges pures o completes- en lloc de fer-ho de cap. Des del centre es considera que és una alternativa raonable a la cesària -que fins ara es practicava en el 95% dels casos- perquè comporta menys risc de complicacions maternes.
Des que es va implantar el nou protocol el juliol de 2011 els parts de natges han passat del 7,8 % el 2011 fins al 27,7% el 2014, i la pràctica ha rebut una guardó d’excel·lència pel Ministeri de Salut. De fet, en els darrers quatre anys han optat per aquesta opció una cinquantena de dones i, d’aquestes, el 80% han acabat amb un part vaginal i amb bons resultats per al nadó.
El nou protocol indica de manera molt clara els criteris d’inclusió i exclusió per plantejar el part vaginal en la varietat de peus o de cul. Per exemple, l’edat de gestació ha de ser superior a les 37 setmanes, el nadó ha de pesar entre 2.500 i 4.000 grams i també es fa una valoració clínica per analitzar si la pelvis materna és adequada. Per enfrontar-se a un part d’aquestes característiques cal un entorn i un equip assistencial adequat, amb professionals que puguin fer una reanimació neonatal completa, una anestèsia general i una cesària urgent de manera immediata, en cas que sigui necessari. A més, també cal un equip a la sala de parts amb obstetres amb experiència, llevadora, anestesista i pediatre.
Precisament, la segona peça clau per recuperar aquests parts és una formació adequada dels professionals, que han anat perdent experiència amb la desaparició progressiva d’aquesta pràctica. Per invertir aquesta tendència el centre ha impulsat un taller pràctic amb un maniquí simulador de parts destinat als especialistes de la Sala de Parts de Sant Pau i, actualment, el 60% dels professionals són capaços d’atendre un part d’aquestes característiques. A més, el centre estableix també que en tots els casos de part de natges via vaginal s’ha de comptar amb la presència d’un professional especialitzat, i per això es planteja la possibilitat de tenir un equip amb torns rotatius que doni suport al metge de guàrdia si ho sol·licita.
La desaparició d’una pràctica
En els darrers anys, un gran nombre de centres sanitaris havien eliminat el part vaginal quan els nadons es presentaven de peus i la pràctica ha desaparegut quasi completament. La cesària es va considerar una alternativa força segura en oposició a un part que havia rebut molta pressió social i denúncies legals per alguns casos de nadons morts o amb malalties. Aquesta tendència es va dotar, a més, dels arguments de la investigació de M. Hannah i Cols (The Lancet 2000), que proposava sistemàticament una cesària basant-se en les diferències en els resultats dels nounats. Tot i així, darrerament alguns professionals i diverses societats científiques -també l’espanyola- han qüestionat el treball de Hannah i han posat sobre la taula nous arguments per defensar el part vaginal, que consideren una opció raonable.
