La impressió 3D també té aplicacions en la medicina. L’Hospital Clínic ha estat pioner en la creació d’un laboratori d’innovació amb aquesta tecnologia aplicada en camps clínics com la traumatologia, la cirurgia maxil·lofacial, l’otorrinolaringologia, la neurocirurgia o la neonatologia. La nova impressora permet obtenir peces i primers prototips en tres dimensions de gran resolució. De moment, però, no es pot aplicar a pacients.

El nou laboratori d’innovació disposa d’un ordinador amb programes de simulació i disseny informàtic en tres dimensions i una impressora també en 3D. Amb aquestes dues eines es poden imprimir models anatòmics de qualsevol part del cos humà, així com els primers prototips o peces de suport en una cirurgia.

Evitar riscos de lesió en zones sensibles

El primer impulsor d’aquest projecte ha estat el doctor Andreu Combalia, cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Enginyeria Biomèdica de l’hospital. Combalia va començar a investigar l’aplicació de la impressió en 3D per crear prototips que permeten disminuir el risc en la introducció de cargols en cirurgies de zones sensibles, com les vèrtebres cervicals.

En aquests casos sempre hi ha un percentatge d’error, que es pot reduir amb guies adaptades, per saber amb precisió on col·locar el cargol, i evitar riscos de lesió a estructures com artèries, la medul·la o un nervi. També permet una planificació millor i optimitzar el temps de quiròfan, ja que, com que els moviments estan previstos, es redueix dràsticament el temps de l’operació.

La resina fotopolimeritzable, econòmica i esterilitzable

Les guies o prototips són peces de gran resolució fetes a mida de cada pacient i, per tant, d’un sol ús. La tecnologia d’impressió en 3D també permetrà reduir costos perquè es treballa amb resina fotopolimeritzable, un material molt més econòmic que el titani.

El punt de partida és sempre una ressonància o un TAC a partir del qual s’obté la imatge. Segons Mario Garcia, enginyer biomèdic i coordinador del Laboratori d’Impressió 3D, el procés més complex és el disseny i segmentació de la peça a l’ordinador. Un cop es completa aquest procés, l’ordinador envia l’ordre d’impressió i aquesta pot durar de dues a 12 hores, depenent de la forma de la peça. Després se submergeix en alcohol durant un parell d’hores i, finalment, s’exposa a llum ultraviolada per endurir-la durant uns 30 minuts.

El laboratori d’innovació del Clínic és el banc de proves, però la darrera impressió es fa sempre en una empresa externa especialitzada.

El marc legal, l’assignatura pendent

La manca d’una regulació homologada i d’uns controls efectius, de moment,  fa que aquesta tècnica encara no es pugui fer servir amb pacients, però es un pas important per estudiar les aplicacions de la impressió 3D a la medicina.

De moment,  s’ha estudiat sobretot en la cirurgia ortopèdica i la traumatologia, però també en camps clínics com la neonatologia, la cirurgia maxil·lofacial o la neurocirurgia.