La glorieta de Sònia Recalvo ha estat, un any més, l’indret que ha acollit l’acte d’homenatge anual d’aquesta dona transsexual que, la matinada del 6 d’octubre de 1991, va ser assassinada allà mateix per un grup de joves nazis.
32 anys després d’aquell crim —va marcar un abans i un després en els crims d’odi a l’Estat— la comunitat LGTBI de la ciutat ha tornat a recordar els fets al mateix lloc on es van produir. D’una banda per fer memòria, i de l’altra per a que no caigui en l’oblit. L’acte ha buscat precisament això, apel·lar a la consciència per evitar que, casos com el de Sònia Rescalvo, es repeteixin.
L’auge dels delictes d’odi
L’auge dels discursos i els delictes d’odi, és una de les principals preocupacions de la comunitat LGTBI a la ciutat ja que, segons fonts properes als Mossos d’Esquadra, han crescut un 47 % el primer trimestre d’enguany respecte el mateix període del 2022.
En aquest sentit, les dades amb què treballen els Mossos d’Esquadra contribueixen a entendre el problema com quelcom estructural: el perfil de qui perpetra els delictes d’odi. Aquestes dades confirmen que la meitat d’aquests agressors són joves menors de 35 anys.
La Generalitat ha posat en marxa aquest any un servei d’assessorament jurídic per, precisament, donar suport a les víctimes d’aquesta mena de delictes per a que, un cop denunciats, segueixin el recorregut per la via penal.
Desplegament de la Llei d’Igualtat
Una de les novetats d’enguany ha estat veure, entre els assistents, representants dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, que busquen adquirir més sensibilitat amb el col·lectiu i entendre millor les necessitats, sobretot en intervencions per fer complir la Llei d’Igualtat de Tracte i no Discriminació —d’interès les disposicions addicionals sisena i setena—.
És una normativa que va entrar en vigor el desembre de 2020 i que, en el cas de Barcelona, contempla l’Ajuntament com a ens amb capacitat sancionadora. Raó per la qual, la Guàrdia Urbana ha estat un dels cossos policials convidats.
Sònia Rescalvo: de Conca al Paral·lel
Sònia Rescalvo Zafra era una jove transsexual que, a finals de la dècada de 1970, va sortir de la seva Conca natal per viure lliure i tranquil·la. Va aterrar a Barcelona en plena efervescència del canvi de règim —de la dictadura a la democràcia— i va fer-se un lloc en el món de l’espectacle en els anys d’esplendor del Paral·lel a El Molino i, sobretot, al Teatre Arnau.
A mitjans de la dècada de 1980, les llums d’aquesta avinguda van començar-se a apagar, i amb elles, la carrera artística d’una Rescalvo que va acabar malvivint al carrer.
