El 7 de juliol del 1982, a les 20.30 h del vespre, veïns de la Prosperitat van organitzar un partit de futbol a l’avinguda Meridiana a l’altura del carrer de Tissó. Un combinat veïnal, l’Atlético Rambla Río de Janeiro, es va enfrontar contra l’equip del Real Ayuntamiento. Aquest torneig ha passat a la història com el Mundialet. Va ser una de les protestes de la llarga lluita del barri per evitar convertir l’avinguda Rio de Janeiro en una via ràpida.
L’origen de la disputa el trobem al Pla General Metropolità del 1976, que preveia la construcció de l’avinguda de Rio de Janeiro com a via ràpida, similar a l’avinguda Meridiana. El veïnat va protestar per defensar els antics terrenys de Renfe-Meridiana i es van manifestar perquè el nou vial fos una rambla. L’any 1980 l’Ajuntament inclou el projecte de la rambla als pressupostos, però el 23 de febrer del 1981 se’ls informa que aquest projecte no es durà a terme.
Un partit de futbol enmig la Meridiana
A partir d’aquí els veïns s’organitzen i manifesten en favor de la rambla. Fins que el 1982, farts de no obtenir respostes decideixen celebrar el primer partir del Mundialet. “Era l’any del Mundial del ‘Naranjito’ i vam pensar que la Prosperitat també celebraria el seu —recorda Lourdes Ponce de l’AV de la Prosperitat i una de les jugadores del torneig— i vam organitzar un partit de futbol a la Meridiana. Va guanyar l’equip que representava els veïns per golejada (25-0). No van gosar d’enfrontar-se a un equip tan potent com el de la Prosperitat.”
La segona volta del torneig, prevista per al juliol, no es va arribar a celebrar. “Quan vam arribar a l’avinguda Meridiana ens vam trobar un gran nombre de policies i guàrdies, que ens van impedir jugar“, explica Nicolas Berrocal de l’AV de la Prosperitat i un dels testimonis. Mil veïns es van manifestar aquella tarda pels carrers del barri.
Un referèndum popular per dir sí o no a la rambla
L’Ajuntament va reunir-se amb els veïns al juliol, però les demandes continuaven sense resposta. Per aquest motiu, a l‘octubre del 1982 decideixen convocar un referèndum popular per votar sí o no a la rambla. “Es van repartir fulls de mà casa per casa i la gent va baixar a votar on es va fer el Mundialet —recorda Gonzalo García, de l’AV de la Prosperitat—. Hi van participar unes 2.200 persones i 2.163 van dir que sí“.
Victòria veïnal
Finalment, l’Ajuntament va descartar la construcció d’una via ràpida a Rio de Janeiro. Tot i això, segons els arquitectes la idea inicial d’una rambla no era viable. I es va optar per un passeig de voreres amples i sense un excés de trànsit. “Ens van oferir una alternativa per salvar el desnivell mar muntanya. Vam haver de fer una assemblea molt dura, que es va guanyar per molt poca diferència perquè la gent tenia en ment el projecte de rambla”—recorda Berrocal.
A l’avinguda s’hi va instal·lar també l’escultura més llarga de Barcelona, amb 306 metres de llarg. L’autor, l’escultor Agustí Roqué, va treballar amb els arquitectes el disseny del nou vial, que gràcies als veïns no va acabar sent una via ràpida.
