JORDI DIAZ, tècnic de la Direcció de Serveis del Cicle del Aigua "Aquesta Font té una història llarga. Va arribar a Barcelona el 1888, amb motiu de l'Exposició Universal. Va ser una donació de un mecenes, Sir Wallace, anglès resident a París, que va fer una donació no només a Barcelona sinó a altres capitals d'Europa en senyal de la bona relació que hi havia d'existir entre els pobles d'Europa. Sir Wallace va encarregar aquestes fonts emblemàtiques a un escultor francès, Charles Lebourg, que el 1872 les va fabricar. París en té moltíssimes, perquè a allà en van quedar més d'un centenar, però també n'hi ha a Buenos Aires, a l'Habana... al final, l'èxit del model es va estendre no només a Europa. Estan repartides arreu del món. Té quatre cariàtides, hi ha un raig que surt del centre amb una cubeta que recull l'aigua i desprès té una peça adaptada per tal que es pugui beure i ser útil al ciutadà. És de ferro colat i, tal com va arribar, s'ha mantingut pràcticament de la mateixa manera. Anteriorment, havia estat a la cruïlla de davant, però sempre al passeig de Gràcia amb Gran via. El gran valor de la Font és que les figures tenen un gran valor escultòric i són de molta qualitat, cada cariàtide, cada figura femenina té el vestit diferent, hi ha dues que tenen els ulls tancats, dues tenen els ulls oberts, està plena de detalls amb molt bona definició."
Lebourg va crear una font urbana, amb quatre cariàtides que sostenen una cúpula amb quatre peixos, de la qual brolla aigua. Actualment, el brollador original és estètic i ja no recull l’aigua per beure, que va a través d’un conducte tancat. D’aquestes fonts, n’hi ha a diferents ciutats del món, i a Barcelona se’n van instal·lar 12 amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. Una de les fonts originals que es conserven és a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via i ha estat restaurada recentment.
