(ACN/redacció) El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha mostrat la “voluntat política” del govern de retirar la custòdia als pares en els casos d’agressions sexuals comeses per menors inimputables si no funcionen els programes d’acompanyament corresponents. Campuzano ha defensat que les famílies han d’assumir la seva “responsabilitat” pel que fa a la restauració i reparació del dany provocat a les víctimes, així com treballar en la garantia de no repetició dels fets. “Expressem de manera inequívoca aquesta voluntat justament per evitar la sensació d’impunitat“, ha advertit.
Davant les denúncies d’agressions sexuals contra menors presumptament perpetrades per nois menors d’edat, molts dels quals de tretze anys o menys, entre l’estiu del 2022 i el de 2023 a Badalona, el departament va encarregar un informe a un grup d’experts. En la presentació de l’informe aquest dijous, Campuzano ha explicat que el grup estava format per representants de diferents departaments del Govern, entre els quals hi ha Drets Socials, Justícia, Interior, Educació, i Igualtat i Feminismes.
En el document, els experts conclouen que les agressions sexuals comeses per menors inimputables, és a dir menors de 14 anys, a Catalunya no han incrementat. Segons apunten, la “rellevància mediàtica i social” dels fets respon a l’augment de les denúncies, que sí que han crescut. Eduard Vallory, president del Catesco —referent de la Unesco a Catalunya—, i coordinador del grup d’experts que ha elaborat l’informe, ha subratllat que les agressions comeses per menors de 14 anys “generen alarma social, però són minoritàries“.
El gruix de les agressions a menors les cometen adults
Vallory ha alertat que el gruix de les agressions sexuals a menors les cometen els adults, i, majoritàriament, propers a les víctimes. “És més fàcil generar por respecte de casos que generen alarma social, que prendre consciència que els menors estan en risc precisament per les persones que no generen alarma social“, ha assenyalat.
En el document es fa menció que les dades extretes dels casos denunciats, indiquen que les denúncies per comportaments violents de menors d’edat —inclosos nens de tretze anys o menys que no poden ser imputats penalment— segueixen una tendència creixent, incloses les d’agressions sexuals. Tot i això, Vallory ha subratllat en diverses ocasions que l’increment de les denúncies no el vinculen a un increment dels casos, sinó a una major consciència social.
L’anàlisi del fenomen s’ha fet amb la voluntat d’evitar la reincidència i la sensació “d’impunitat”, que sovint es relaciona amb aquests casos, així com per analitzar-ne les causes. Els experts conclouen que aquestes agressions es deuen a les característiques canviants de l’adolescència, la manca d’acompanyament necessari en els infants, un marc cultural de dominació masculina i l’impacte de les xarxes socials, sobretot amb l’àmplia exposició a la pornografia de caràcter masclista en infants i adolescents.
Rebutgen rebaixar l’edat imputable
Després d’analitzar les conclusions dels experts, la Generalitat ha presentat un pla amb vint-i-una accions o mesures per prevenir, detectar, atendre i reparar les violències sexuals en la infància i adolescència. Entres les principals mesures anunciades, destaquen el reforç i desplegament territorial del Servei d’Atenció a Menors Inimputables, el desplegament de l’estratègia Barnahus, que ara funciona a Tarragona i Lleida, o la creació d’un nou model d’educació sexual integral.
Amb tot, els experts han coincidit en el rebuig a rebaixar l’edat imputable per fer front al problema. “La mesura és innecessària i contraproduent, i no s’ajusta a la necessitat dels menors”, ha assenyalat l’advocada Carla Valls, una de les autores de l’informe. “El sistema penal quan tenen menys de 14 anys és completament incomprensible i, per tant, intervenir des d’allà serà contraproduent”, ha afegit. Adverteixen que rebaixar l’edat en la qual els menors poguessin ser imputats no repararia el dany i no oferiria cap garantia per a la reinserció de l’agressor.
