Garicano ha descrit Millet com a “introvertit” i ha assegurat que, a part dels patrocinis que ella i el seu departament aconseguien, n’hi havia que arribaven directament a través de la presidència. Ha assegurat que tenia molt poca relació amb Jordi i Gemma Montull i ha insistit que mai no va tenir “ni poders, ni firma, ni res” i que assistia a les reunions però que no hi tenia “ni veu, ni vot”. Segons ha declarat, el càrrec de directora general li va atorgar Millet perquè tingués més fàcil aconseguir que la rebessin els responsables de les empreses a les quals oferia que patrocinessin el Palau.
A més d’assegurar que tothom feia cas al que deia Millet, Garicano ha afegit que mai no va sospitar res sobre el desviament de fons de Millet i Montull ni les presumptes comissions a Convergència. Segons Garicano “com havia de sospitar, si tot anava de meravella?” i Millet era una persona reconeguda i ha recordat que quan es va produir el registre al Palau “l’Ajuntament estava a punt de lliurar-li la medalla d’or”.
Bona part de l’interrogatori que li ha fet el fiscal Emilio Sánchez-Ulled s’ha adreçat a conèixer el tracte que rebia Ferrovial. Garicano ha explicat que la constructora pagava poc menys de 200.000 euros l’any com a membre d’honor del patronat i com a patrocinador del concert inaugural de la temporada. A preguntes del fiscal, ha negat que Ferrovial obtingués un tracte diferenciat de la resta de patrocinadors, ni que des de l’empresa rebés pressions per concedir-los millors contraprestacions.
