Un dels principals elements de control en llocs conflictius en matèria de seguretat com els aeroports són els escàners encarregats de controlar l’equipatge. Aquestes màquines funcionen amb raigs X, en la majoria dels casos, i tenen algunes limitacions i condicionants quan s’hi treballa. Tal com han explicat fonts del sector a betevé, els escàners només detecten formes que els agents de seguretat han d’interpretar. Els aparells no són capaços de determinar substàncies exactes i únicament diferencien tipus de materials en funció de si són orgànics, inorgànics o tots dos.
Els colors determinen el tipus de material
En funció del tipus d’escàners hi ha diferents patrons de colors que destrien quins materials hi ha a les maletes. El patró més habitual fa servir tres colors: el taronja, el blau fosc i el verd. El color taronja marca els objectes orgànics com els aliments, la roba o les drogues. El blau fosc indica matèria inorgànica com els metalls. Precisament, aquest és el cas de la sivella en forma de granada detectada a l’estació de Sants. I per acabar, el verdós, que fa referència a elements que combinen materials orgànics i inorgànics. Un exemple podria ser un cable que conté elements de plàstic inorgànics i pigments de colors orgànics.
La formació necessària del personal de seguretat
Per poder fer servir un escàner de seguretat cal formació. A banda de la titulació per exercir com a agent de seguretat, el Ministeri de l’Interior fixa uns coneixements necessaris que les empreses de seguretat imparteixen als seus treballadors mitjançant cursos de 10 hores. A més, en el cas dels aeroports els agents tenen la obligació d’examinar-se en el terreny pràctic cada sis mesos. També es fan cursos de reciclatge perquè la tecnologia evoluciona i també les tècniques per amagar objectes.
