“Un virus nou arriba i ens posa el món tal com el coneixíem potes enlaire. Això impacta”. Així resumeix la pandèmia amb només una frase el cap de secció del Servei de Malalties Infecciones de l’Hospital del MarRobert Güerri. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, afirma que a l’inici “va ser molt dur voler ajudar i no saber com” i reconeix que han estat dos anys de treball “molt intens” per intentar fer tot el que podien per controlar la covid-19 i els seus efectes sobre la població. La física i investigadora del grup de recerca BIOCOM-UPC Clara Prats reflexiona que “és el primer cop que ens trobem estudiant un problema des de dins”, perquè els números amb què feien les corbes dels models matemàtics “eren casos que teníem al nostre voltant”.

Ha estat un repte ingent controlar un virus que ha causat milions de morts arreu del planeta. Però dos anys més tard la població té necessitat de mirar endavant. Güerri, Cabezas i Prats creuen que és moment de “girar full, no abaixar la guàrdia” i retornar a la normalitat de la vida que teníem el febrer del 2020.

Emoció científica i situació de “guerra”

Güerri considera que, des d’un punt de vista estrictament científic, “és emocionant” veure com en tan sols dos anys un virus ha irromput en la població, ha fet molt de mal i, després de diverses onades i “la campanya de vacunació extraordinària que s’ha fet”, s’ha pogut controlar. Recorda que la situació del març i abril del 2020 plantejava un escenari “pràcticament de guerra”, el que es vivia a l’Hospital del Mar era el de “persones malaltes entrant constantment, algunes molt greus que es morien en qüestió d’hores”.

L’infectòleg reconeix que no estaven preparats “acadèmicament” i que mai no hauria pensat que viuria una situació així. La seva vida professional i personal s’ha vist “totalment paralitzada” des del març del 2020 i afegeix que tant ell com els seus companys “hem estudiat els darrers dos anys probablement més que els darrers 15. Sense exagerar”.

Robert Güerri, infectòleg i coordinador de la covid de l’Hospital del Mar
Ja no estem en pandèmia, estem en una altra fase. No significa abaixar la guàrdia, significa girar full”
Robert Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infecciones de l’Hospital del Mar

Corbes, pics i models matemàtics

La física i investigadora del BIOCOM-UPC Clara Prats explica que al principi la pregunta que més els van fer era “quan arribaria el pic” i que una de les feines que han tingut és explicar que “els models matemàtics no són boles de vidre”, poden donar informació molt valuosa, “però no ho poden dir tot”.

Cabezas recorda que els primers mesos treballaven 14 o 16 hores seguides, “sense festius, evidentment”. I la feina feta ha tingut recompensa. Ha estat reconeguda amb el seus companys del BIOCOM-UPC amb un Premi Ciutat de Barcelona “per la seva tasca de divulgació i comunicació de la ciència, fent accessible i comprensible per a la societat el seguiment diari de l’evolució a curt termini de les dades epidemiològiques“.

Entre les anècdotes que ha explicat al programa ‘Via 15’, Prats rememora que el gener del 2020 un amic li va dir que faltaven més dones científiques als mitjans de comunicació. “Li vaig contestar: ‘I de què vols que parli, d’epidèmies que pugen i baixen?'” narra Prats. “Ironies de la vida, tot just dos mesos després estàvem sortint per televisió parlant precisament d’això”.

Clara Prats, física investigadora del BIOCOM-SC, de la UPC
El gener del 2020 un amic em va dir que faltaven més dones científiques als mitjans de comunicació. Li vaig contestar: ‘I de què vols que parli, d’epidèmies que pugen i baixen?'””
Clara Prats, física i investigadora del BIOCOM-UPC

La salut pública

La secretària de Salut Pública va tenir molt clar des del primer moment que s’hi havia d’implicar al cent per cent, primer com a subdirectora general de Promoció de la Salut i a partir del juny del 2021 com a secretària de Salut Pública. Reconeix que ha viscut “moments molt durs” i afirma que des del seu càrrec sempre ha volgut donar exemple i deixar clar que “som part de la societat per a la qual treballem com a servidors públics“. Va fer de la campanya de vacunació uns dels seus cavalls de batalla.

Es va vaccinar davant les càmeres amb AstraZeneca quan van sorgir reticències par part d’alguns ciutadans a posar-se la vacuna per casos de trombosi molt poc freqüents i un dels millors moments que recorda durant la pandèmia va ser precisament l’arribada de les vacunes a les residències de gent gran, que els permetia recuperar una “certa normalitat”. Per Cabezas aquesta pandèmia ha suposat viure en primera persona la importància de la cooperació i el treball conjunt, per “donar-nos les mans d’una manera metafòrica” i mirar cap endavant.

Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública